La Borsa
Més valors
Economia

En els jocs del 2017 la suor no és per la medalla

Tarragona pateix i ha d'enginyar solucions per trobar recursos econòmics que serveixin per habilitar la infraestructura necessària de cara als Jocs del Mediterrani de l'any 2017

El ganxo per buscar diners en publicitat són la visibilitat i les exempcions fiscals

Deu dies de competició i 4.000 esportistes de 23 nacionalitats disputant-se el podi en disciplines tan populars com ara la boxa, el ciclisme, la natació, l'atletisme i el futbol, però, també, deixant espai per a d'altres proves amb menys glamur com, per exemple, la petanca. Amb independència de la modalitat, no hi ha recompensa sense esforç i això ja ho tenen ben après el comitè organitzador i les institucions vinculades a la celebració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona l'any 2017. Els treballs de preparació de l'esdeveniment i, sobretot, la recaptació de diners per poder finançar la cita està fent suar de valent les parts implicades.

Les comparacions són odioses i, a més, en aquest cas seria un veritable sense sentit buscar qualsevol relació de la cita mediterrània amb la dimensió i l'impacte que van tenir els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. Però, més enllà del ressò mediàtic i del nivell atlètic, els Jocs del Mediterrani del 2017 sí que han de tenir un efecte urbanístic similar al que va representar l'olimpíada per a la capital catalana: els jocs estan cridats a representar un punt d'inflexió en el dibuix de la Tarragona moderna. Es preveu una tasca feixuga per donar llustre a la Tàrraco romana i per posar al dia tots els equipaments necessaris per a la celebració de les proves esportives, però, de moment, ja s'ha passat amb èxit el que podia ser el repte més difícil de tots: posar d'acord Reus i Tarragona.

Territori.

Les dues ciutats han acceptat retratar-se juntes per donar fe del zel amb què treballa el territori per aconseguir organitzar els millors jocs possibles. No és només una aliança Reus-Tarragona, sinó que fins a 13 ciutats de la demarcació (no n'hi ha cap de les Terres de l'Ebre) participaran del projecte i, igualment, també s'hi ha sumat Barcelona.

L'afany perquè els del 2017 siguin uns jocs d'èxit no l'han frenat ni tan sols les successives limitacions pressupostàries que han anat degotant a mesura que la crisi econòmica feia estralls.

Segons el pla director aprovat el mes de gener passat pel comitè organitzador, “els jocs tenen un pressupost operatiu de 40 milions d'euros i unes inversions previstes que s'apugen a 50 milions d'euros”. El pla només està pendent de l'aprovació definitiva del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani.

Fonts del consistori tarragoní manifesten que “l'aportació econòmica dels jocs es divideix en dues parts, un 76% a càrrec de patrocinadors privats i la resta a càrrec de capital públic”. Per capital públic s'entén “l'Ajuntament, la Generalitat, l'Estat i la Diputació”.

Feina dura.

El dossier elaborat per convèncer els possibles col·laboradors defineix els Jocs del Mediterrani com “una oportunitat”, però la captació de finançament privat és una missió granítica.

Amb una previsió d'audiència televisiva acumulada de 50 milions d'espectadors només a l'Estat espanyol i una població total de 478 milions de persones (sumant tots els països participants), l'organització vol deixar constància de la potencialitat del fet. La fita és arribar als 30 milions d'euros en aportacions publicitàries i s'ha dissenyat un programa amb tres nivells de participació: 6 socis que aportarien 18 milions d'euros, 10 patrocinadors principals que hi afegirien 7,5 milions més, 20 col·laboradors que hi contribuirien amb 2 milions i la resta de diners fins a arribar als 30 milions vindria de proveïdors i de patrocinis menors en les instal·lacions esportives.

Preguntat sobre el tema, l'Ajuntament de Tarragona diu que no pot precisar encara en quin grau està coberta, a hores d'ara, aquesta aportació privada.

A banda de la visibilitat que pugui donar a una marca la seva vinculació amb la cita esportiva, un atractiu que s'ofereix a les empreses col·laboradores són les exempcions fiscals. Miguel Cardenal, president del Consell Superior d'Esports, ha donat el seu compromís perquè el projecte es pugui beneficiar d'avantatges fiscals corresponents als esdeveniments d'excepcional interès públic. Cardenal és el mateix que, en una compareixença al Senat, va dir que veia “possibilitats escasses” que el Consell Superior d'Esports invertís recursos en Tarragona 2017.

El llegat vol ser un actiu i no una rèmora

Durant els deu dies que durin els jocs –la inauguració està prevista pel 30 de juny del 2017– es calcula que es registraran més de 95.000 pernoctacions d'esportistes, espectadors i visitants relacionats amb la prova. Segons l'organització, l'esdeveniment portarà uns 150.000 espectadors i un miler de periodistes d'arreu del món, i mobilitzarà 3.500 voluntaris. Així mateix, suposarà 300 llocs de treball directes i més de 3.000 d'indirectes.

Els números són llaminers i l'alcalde tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, afirma que la cita servirà per establir les bases de la transformació de Tarragona en una ciutat d'última generació, una smart city (“ciutat intel·ligent”).

El llegat que puguin deixar els jocs és considerat un actiu per a la ciutat, però hi ha el perill que sigui una rèmora. En el cas d'Almeria, que el 2005 va organitzar els mateixos jocs, la instal·lació més important (l'estadi) serveix per a poc més que acollir l'equip local de futbol i hi ha problemes per trobar ús i rendibilitat a instal·lacions com ara el polivalent Palacio del Toyo. A Tarragona, on caldrà construir del no res un centre aquàtic, un palau d'esports per a 5.000 espectadors i un poliesportiu, es diu que prevaldrà el model de sostenibilitat de l'estil de Londres 2012 (instal·lacions readaptables).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El turisme, el taló d’Aquil·les de l’economia?

barcelona

Nova campanya de promoció de Ripoll

Ripoll

Acciona anuncia un ERO sobre la plantilla subcontractada per Nissan a les plantes catalanes

barcelona

Més turistes, però més locals, a la Vall d’en Bas

La Vall d’en Bas

La facturació de la indústria a Catalunya cau un 13,9% al juny

Barcelona

Els virus castiguen la pitjor verema del segle

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Els EUA mantenen els aranzels al vi i l’oli europeus

WASHINGTON

La Covid-19 fa repensar la botiga al carrer d’Olot

Banyoles

Increment del 30% de les consultes al web de Turisme Olot

Olot