Opinió

L’escola catalana no vol un 155

Si ens passegem pels centres educatius catalans ens trobarem amb un percentatge molt elevat de docents que són forans d’aquesta comunitat. De valencians, n’està ple, sense oblidar europeus i africans que han vingut a treballar pel país tot i el desplaçament que han hagut de fer.

Malauradament molts partits dretans espanyolistes han atacat aquesta fita que permet la immersió lingüística sota una convivència pacífica. El paradoxal resulta quan escoltes, entre alguns anticatalanistes, la crítica a aquest sistema. És la cultura la que ens fa pacífics o violents, però alguns anticatalanistes aposten per la confrontació. A Catalunya, i donat el gran nombre de nouvinguts, no se la pot acusar de dividir la població, en tot cas ha volgut integrar-la amb plena sobirania.

Convindrem que l’educació és la millor manera de trencar les espirals de la desigualtat. Una endevinalla sumèria deia que entres a la casa cec però en surts veient, ¿què és? Una escola. I Sòcrates afirmava que el més honrat i el més senzill no és reprimir els altres sinó preparar-se per ser el millor possible. Aleshores, per què alguns s’entesten a dir que l’escola catalana divideix i que cal imposar de nou un 155? En aquest cas em pregunto què redimonis va estudiar Casado per obtenir un màster en contra l’educació catalana. Com deia el difunt Xavier Melgarejo, les escoles que generin llaços més intensos i propers entre les persones són les que en sortiran reforçades. La catalana n’és una. Milers d’escoles són la vida, però ben pocs ens fan cenyida.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.