Opinió

Per la boca mor el peix

Ets esclau de les teves paraules i amo dels teus silencis, dita que ens podem aplicar tots nosaltres, però sembla que això no va pel senyor Josep Borrell, que s’ha distingit a tota hora i durant la seva llarga carrera política com un vertader bocamoll.

Sempre destil·lant una superioritat impostada per sobre dels seus interlocutors, les seves declaracions extemporànies són motiu de befa, des d’aquella en què acusava un diputat d’ERC d’haver-li escopit al Congrés i un vídeo ho va desmentir, o quan en un acte de la Complutense va dir que l’únic que havien fet els EUA era “matar quatre indis”; la cirereta final ha estat fer mofa de Greta Thunberg i intentar ridiculitzar-la i posar en dubte el compromís del jovent amb la lluita contra el canvi climàtic, que ha estat desautoritzat pel portaveu de la CE, Eric Mamer, com també la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que li ha tocat el crostó. Ara li cal demanar disculpes i retractar-se del que va dir. Donde dije digo, digo Diego.

El càrrec que ocupa com a vicepresident de la Comissió Europea d’Afers Exteriors li imposa, si més no, ser molt prudent en fer declaracions, i la prudència no és pas una de les qualitats, si és que en té alguna, que el distingeixin. A aquest personatge, se li ha passat l’arròs, està fora d’òrbita i no es mereix cap crèdit com a gestor de la política exterior europea. Amb el temps, a la UE s’adonaran que es van equivocar en donar-li tan alt càrrec a Borrell.

A Groucho Marx se li atribueix la frase: “Val més callar i semblar babau que parlar i deixar-ho clar.” Prengui’n nota, senyor Borrell! Cosa que dubto.

Badalona (Barcelonès)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.