Opinió

El(s) fum(s) del conseller Bargalló

Mig Catalunya esperava la compareixença del conseller Bargalló el dimecres 20 de maig. Alguns ho feien com aquell qui espera les campanades d’any nou però sense raïm. No perquè fos el guru de la tribu ni per les simpaties (poques, pressento) que desperta, sinó perquè hom pretenia escoltar quina mena de miracles s’haurien de produir per tal de donar sortida als rumors que ja feia dies que circulaven.

I, evidentment, no va decebre ningú. Obrir els centres educatius l’1 de juny però no del tot. Pot venir qui ho necessiti però no tothom. No hi ha activitat lectiva però sí educativa. Tutories amb cita prèvia i un sol acompanyant per alumne... Fins aquí, res de nou: el mateix tipus d’informació difusa que ve imperant des del 13 de març. Però aleshores va parlar del curs vinent: tot obert però amb la meitat d’alumnes, els espais duplicats i els ajuntaments que “cedeixin espais”... De debò es pensa que els ciutadans som imbècils? De debò que, amb la manca d’espai que hi ha als centres (el meu, en barracons des de fa dotze anys), sobrepassats i sobreutilitzats, es pensa que ens el podem creure? Duplicar els espais vol dir tenir un altre institut al costat i un equip paral·lel de professorat. Les matemàtiques encara no em fallen... Valga’ns Déu! Quin fum ens vol vendre? Quatre línies d’ESO vol dir, com a mínim, setze aules més. Què farem, dividirem els pavellons i els locals socials? I el professorat d’on sortirà, ni que, misteriosament, l’economia ho permeti? No passa res, cada centre que dissenyi el seu pla de reobertura i jo m’espolso les puces. Conseller, per favor, no juguem a ser déu, que el miracle dels pans i els peixos ja no se’l creu ningú.

Quart (Gironès)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.