Opinió

En record de Manuel Cuyàs

Jo també he sentit la mort d’en Manuel Cuyàs.

El seu article era el primer que llegia i alguns els he guardat, entre els quals hi ha “El niño sueña”.

Els meus pares també tenien minyona, i recordo sobretot una que es deia Josefa i que parlava molt bé el català, perquè ella amb la seva família van anar a parar a un poble petit on la gent no entenia el castellà i va haver d’aprendre el català.

La recordaré sempre, ens l’estimàvem molt i ella ens estimava.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.