Opinió

El món d’ara

De la relació entre persones comunes, per interessos comuns, s’en diu solidaritat.

Això ens recorda que, per tornar als valors bàsics de la humanitat, valors perduts d’anys enrere, hem de compartir, donar i rebre.

Aquests valors, els hem de trobar a tot el món, respectant sempre la singularitat de cada societat.

Hem acceptat que la vida és una competició en la qual guanya el millor, el que més triomfa, el més popular, el que més diners guanya, el que té més flow.

Això vol dir que tots estem d’acord en el fet que el més cobdiciós, el més dominant, el més poderós, és un triomfador, tot i que el subconscient ens avisa que el pensament és erroni, perquè sabem perfectament que aquest cobdiciós, dominant i poderós que triomfa és una persona “no sana”, i, tot i saber-ho, l’acceptem.

Està demostrat de sempre que biològicament la competència, la depredació i la crueltat existeixen per culpa nostra.

Fins que no siguem capaços de tenir la solidaritat com a bandera, un simple virus ens pot matar les ganes de competir, l’instint de depredació, la crueltat, el pare, un fill o la mare.

A tu o a mi, al cobdiciós, al dominant, al poderós o al triomfador.

Vilobí d’Onyar (La Selva)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.