Opinió

De l’èxit i fracàs de l’artista

És evident que sol ser considerat un fracassat l’artista que en els nostres dies no assoleix ser reconegut en el cercle de l’oficialment anomenat “art contemporani” –instal·lacions, gargots, grafismes i esoterismes abstractes– dintre del qual es nega el pa i la sal a les arts figuratives que al llarg dels segles han estat les pròpies de la civilització europea. Però en el món de l’art l’èxit i el fracàs força vegades són temporals, ja que, com ho demostra la història de l’art, hi ha hagut pintors que s’han vist reconeguts a posteriori, mentre que molts dels que triomfaren en vida han quedat oblidats. És el cas de Goya, que havia de retre homenatge i acatament a Raphael Mengs –el predilecte de la reialesa europea–, pintor glacial, en aquells dies exalçat i avui oblidat. I això també es pot fer extensiu als pintors impressionistes, que finalment eclipsaren els pompiers que monopolitzaren amb els seus cromos els màxims honors i les distincions estatals i acadèmiques. Per no parlar de Gauguin i Van Gogh, marginats i ignorats i avui icònics i glorificats, que van crear les seves obres contra corrent... Així doncs, seria prudent relativitzar els “fracassos i els èxits” dels artistes del nostre període històric...

París



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.