Opinió

Paciència

De jovenet no li veia gaire el sentit a estudiar llatí. A mesura que m’he anat fent gran li he vist la utilitat. És la forma de millorar la comunicació. Ser conscient de l’origen de les paraules m’ajuda a expressar-me. El poeta ja ens ho recordava: “Qui perd els orígens perd la identitat.”

A tall d’exemple, si teniu una estona per a buscar les arrels llatines de les paraules: desig, entusiasme, humilitat, amistat... crec que també us podran fer vibrar. En canvi, la paraula paciència –la meva fantasia hi tenia dipositada moltes expectatives– vol dir, ras i curt (un xic mal resumit) sofriment. Uf! Em sento un xic desconcertat!

Poso alguns exemples, en què veig la paciència des d’una altra perspectiva: la paciència de les persones del món de la pagesia tot esperant la propera collita. La paciència dels aprenents de qualsevol instrument musical. La paciència dels professionals de l’educació fent les mil i una cabrioles per a extreure el millor de l’alumnat. La paciència de les mares esperant donar a llum, veure créixer i l’assoliment de la llibertat dels seus fills. La paciència de l’aglà per a convertir-se en un roure centenari...

Fa poques setmanes, que una persona –a qui considero bondadosa–, voluntària del CDA (Centre de Distribució d’Aliments) de Girona, em va dir: “La paciència és la ciència de la pau.” Per un moment li he comprat aquest “regal” inventat. La definició de paciència no serà aquesta, etimològicament parlant, però em servirà de consol l’expressió “se non è vero è ben trovato”.

Riudellots de la Selva (Selva)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.