Opinió

Les coses que no et dic

Em pregunto on van totes les coses que queden per dir. On es guarden totes les confessions que al final mai expliquem, tots els secrets que no pronunciem en veu alta. On es desen tots aquells sentiments tan forts i tan de veritat que mai ens hem atrevit a mostrar? Potser esdevenen simples records, experiència, bocins de temps que queden esquinçats a l’ànima per tota la vida. Tot allò que no diem ens acompanya i explica qui som, potser fins i tot millor que les coses que sí que diem. Les nostres paraules ens descriuen, però és amb els silencis que veiem la part més íntima de la nostra persona, la més autèntica. Callar per decisió i no per obligació. Callar podent parlar però triant no fer-ho. Saber marcar els temps. Això és la cúspide de la pau interior: saber que les coses que no diem, les que no et dic, viuen i viuran sempre en mi i potser, si tens sort, algun dia te les explicaré.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.