Opinió

En el traspàs de Casimir Martí

M’assabento per El Punt Avui de la seva mort. Vaig aprendre a respectar-lo quan era director de l’Arxiu Nacional de Catalunya en l’edifici que havia estat del diari falangista La Solidaritat Nacional, on jo anava sovint a fer consultes. Per la seva amistat amb en Lluís Reverter, quan era secretari de Narcís Serra, ministre de l’Exèrcit, li vam escriure per demanar les últimes fotos de Companys, que li va fer un guàrdia civil, quan anava cap al consell de guerra, per exposar-les a l’exposició Resistència catalana 1939-1950, i de les quals jo m’havia assabentat escoltant les gravacions del cap del Rondín Antimarxista: Manuel Bravo Montero; no ens en vam sortir. Anys a venir, la Casilda Güell les va trobar casualment, a Cadis, entre els papers del general Varela. Casimir Martí era un home proper i atent. Jo, que no soc creient, avui li pregaré al seu Déu que li doni la bona rebuda que es mereix.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.