Opinió

La gran mentida

Reconeixement per a Carme Vinyoles pels seus articles curulls d’humanitat. I en concret el del dia 20 de novembre, on, aprofitant la data, feia un repàs a la crueltat dels feixistes perllongat més enllà de la mort del dictador i durant l’anomenada “Transició exemplar”. Parlant amb un amic, testimoni de la brutal repressió a Madrid, patint empresonament i tortures, un germà perdent una mà per congelació. Relat espantós dels assassinats de l’extrema dreta i amb total impunitat per connivència de jutges i policia. Llegint-li l’article, la seva resposta, immediata i contundent: “Me alegra que recuerden los nombres de muchos compañeros, todos menores de 20 años y hubo más. En Canarias y en Granada, en Montejurra y Vitoria... y muchos más. Como ella dice, el mito de la transición pacífica es, en gran medida, un constructo interesado por los políticos. A partir del 77 querían tener respetabilidad y silenciaron todas las muertes. Ahora tenemos mala conciencia por haber pasado pàgina tantos años.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.