Opinió

L’APUNT

Sols, i de dol

Avui fa dos anys i encara ara no ens ho acabem de creure. La violència resulta difícil de transitar sempre, però encara més quan no se li pot trobar cap lògica per molt que busquem pels racons mentals o emocionals. Els fets del 17 d’agost del 2017 ens costaran de superar com a societat, i infinitament més a les víctimes directes. Davant de la tragèdia, els que en saben, filòsofs o psicòlegs, parlen del concepte del dol i del caràcter sanador d’aquest procés. El silenci imposat i el tabú polític que veta una investigació fiable, però, ens impedeixen a tots de fer un dol com caldria. És clar que això no ens hauria d’estranyar en un Estat on, després de 80 anys, queden desenes de víctimes soterrades als vorals de les carreteres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.