Opinió

L’APUNT

I Joan de la Vega va anar a la muntanya

Fa gairebé disset anys vaig anar a la presentació d’un llibre de poemes titulat Cunnilingus, un debut signat per Jesús de Gramenet. El tal Jesús va resultar ser un Joan, Joan de la Vega; en aquest cas el nom és real, tot i les ressonàncies a El Zorro, per altra banda coherent amb el tarannà del poeta, amb profundes inquietuds socials i polítiques, sempre a flor de pell. Un idealista que va crear una editorial, L’Esguard, encara en actiu, tot i que poc. Aquell poeta amb pseudònim d’una irreverència imaginativa ha continuat escrivint i publicant, sol o en antologies, i ara presenta El tot solitari (Labreu), un recull de poemes de maduresa en què De la Vega mostra la seva relació amb la muntanya amb un naturalisme essencial, potent, existencial, mític.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.