Opinió

Sentències i avenços sobiranistes

El mateix dia –gairebé a la mateixa hora– que una majoria de diputats del Parlament de Catalunya aprovava els pressupostos del 2017, el Tribunal Suprem emetia la sentència del cas de Francesc Homs: un any i un mes d'inhabilitació especial per exercir càrrecs electes i de govern. Alguns, en veure una sentència sensiblement més baixa que l'aplicada a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, afirmen que això avança que aquests tres condemnats també veuran reduïda la pena. És una discussió irrellevant. La qüestió és que ni Francesc Homs ni ningú hauria d'haver arribat a judici per haver permès que els catalans expressessin la seva opinió lliurement en un procés sense cap efecte jurídic. El govern espanyol havia pronosticat que la consulta seria un sonor fracàs i, en equivocar-se, va haver de reaccionar per restablir un ordre constitucional que ningú no havia fracturat. Tot el procés, al final, acabarà a Europa. Llavors es podrà comprovar si Espanya és, tal com es vanten alguns, una democràcia consolidada.

El govern espanyol va portar Mas, Homs, Ortega i Rigau als tribunals per una conducta que els pressupostos aprovats ahir eleven de dimensió i categoria. Ara ja no serà una consulta sense efectes jurídics, sinó que tindrà un pes específic ben diferent. L'Estat espanyol encara és a temps de reconduir la situació amb un diàleg que sempre promet però que després fa impossible. Al capdavall, la majoria dels diputats del Parlament han hagut de triar entre dues legitimitats: la que deriva de les persones que els van votar lliurement o la que prové de la Constitució, erigida en pretext per mantenir els privilegis d'unes elits. Com que l'arrencada de la sobirania és sempre la desobediència, ahir es va fer un pas capital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.