Opinió

Una acció reactiva a França

D'aquí a quinze dies sabrem si la presidència francesa queda en mans de la líder populista Marine Le Pen o del socioliberal Emmanuel Macron. Diumenge mateix, dos dels polítics derrotats en la primera volta, François Fillon i Benoît Hamon, van recomanar el vot per Macron. Un altre dels perdedors, Jean-Luc Mélenchon, va condicionar la seva recomanació al que diguin les bases. Guanyi Le Pen o Macron, el panorama polític no quedarà aclarit del tot fins després de les legislatives del juny que ve.

Sobre la primera volta d'ahir hi ha almenys tres constatacions. Primera, que Marine Le Pen va perdre, ja que ella mateixa va anunciar que seria la candidata més votada. Segona, que queda confirmada la fallida dels partits tradicionals, tal com va passar abans a Itàlia. Tercera, que, com va passar l'any 2002 amb Jean-Marie Le Pen, adversaris de l'altre candidat –llavors va ser Jacques Chirac– recomanen un vot reactiu: es tracta de votar Macron no pel seu programa, sinó perquè Le Pen no arribi a la presidència.

Però el més preocupant és l'estructura del vot, que s'assembla molt a la del Regne Unit abans del ‘Brexit'. París no ha votat Le Pen, però sí que ho han fet territoris menys exposats als suposats perills dels quals parla la líder populista. Hi han triomfat dos missatges: el de la por i el de voler recuperar la sobirania nacional, amb el convenciment que tots els mals venen de la UE. Convenciment que és en gran part culpa dels mateixos polítics que cada cop que han d'aplicar alguna mesura impopular assenyalen amb el dit cap a Brussel·les. Potser sí que els electors pararan els peus a Le Pen el 7 de maig, però si les qüestions de fons romanen, la seva victòria és qüestió de temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.