Opinió

Un graó més del terror islàmic

L’atemptat en un concert de Manchester ple de dones i d’adolescents ha demostrat que el nivell de salvatgisme del terrorisme islàmic sempre té un graó més per pujar. Ja res no sorprèn, però, del ‘modus operandi’ d’Estat Islàmic, perquè un enemic que envia els seus propis fills a la guerra és lògic que no tingui cap mania a l’hora de posar al punt de mira els fills dels altres. En vista d’un desafiament d’aquesta magnitud l’única resposta possible ha de ser la fermesa policial combinada amb la fermesa cívica d’una societat que no ha de renunciar ni al seu sistema de valors ni a la seva forma de vida, perquè aquest és precisament l’objectiu final dels atacants.

El mínim que es pot esperar dels governs occidentals, però, és que vagin a l’una a l’hora de protegir-se i de prevenir accions similars. Per això és lamentable la picabaralla entre els serveis secrets dels Estats Units i de la Gran Bretanya. Escamnats amb el ridícul d’altres casos, els anglesos volien administrar la informació amb comptagotes, una estratègia que els nord-americans es van carregar quan van decidir difondre pel seu compte la identitat del terrorista immolat a Manchester.

El mal que els atemptats d’Estat Islàmic estan provocant a la religió islàmica és considerable. Per això també és igualment important saber distingir entre bons i dolents, sense barrejar-hi les creences que tothom té legítim dret de triar. Ens apropem a l’època de l’any en què se celebren més concerts, en llocs tancats o a l’aire lliure. Sabent com sabem que aquestes manifestacions lúdiques també s’han incorporat a la llista de possibles objectius, cal extremar-hi la seguretat i tenir-hi paciència. Però anar-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.