Opinió

Equilibri i memòria en la Model

Després de 113 anys, la presó Model de Barcelona tanca les portes. Els últims interns van abandonar ahir un recinte penitenciari que no pot explicar cap bona història. La Model va substituir la infecta i gairebé medieval presó de Reina Amàlia amb l’objectiu de ser un lloc de rehabilitació. La convulsa història del segle XX va contribuir que es convertís que un centre de mort i de repressió. En el seu moment, la Model estava allunyada de la ciutat. Amb el temps, va quedar encabida entre blocs d’edificis.

Els veïns de la Model feia quaranta anys que demanaven el trasllat dels interns i la demolició de l’edifici, per tal que el solar que quedés lliure es transformés en una àrea de serveis i equipaments per al barri. Hi va haver molts i crònics anuncis de trasllat i de tancament, però cap de les administracions implicades s’atrevia a fer el pas. Fins ara. Una barrera important era que cap població de Catalunya veia de bon ull que se li ubiqués una presó en la rodalia.

Ara s’obre un període nou. Què s’ha de fer de la Model? Catalunya és un país que dona una gran importància a la memòria històrica, i la Model té molt a dir en aquest punt. El barri necessita i mereix equipaments, però això no ha d’anar en detriment del necessari record de la repressió que el franquisme va imposar a Catalunya. Un altre factor col·lateral, però no per això menys important, és que la marxa de la presó contribuirà a la revaloració de la propietat immobiliària de l’entorn. Seria una cruel paradoxa que els veïns que van lluitar pel tancament de la Model ara es vegin obligats a marxar perquè les regles del mercat els imposen uns preus que no poden pagar. Les administracions han de tenir alguna cosa a dir en aquest afer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.