Opinió

L’estratègia per laminar l’autogovern

L’any 2010, la llavors fàbrica d’idees del Partit Popular, la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials, va publicar un informe amb el suggeridor títol ‘Per un sistema autonòmic racional i viable’. Aquest informe recomanava, entre altres coses, que es controlés els comptes i l’endeutament dels governs autonòmics i que se’ls prengués competències. Amb l’excusa de la crisi, fa temps que s’apliquen les dues primeres recomanacions. I, pel que fa a la tercera, s’està assajant amb notable zel a Catalunya.

Un assaig que fins ara només gravitava sobre el Tribunal Constitucional, on es portaven totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya amb el pretext que vulneraven la igualtat entre els espanyols. Hi ha alguns exemples sagnants, com ara el recurs a lleis que volien pal·liar els efectes dels desnonaments i de la pobresa energètica. La tesi del govern espanyol sembla que és que no pot ser que la gent en risc d’exclusió a Catalunya tingui millors condicions de vida que no a Espanya. Un govern responsable el que hauria fet és copiar immediatament la proposta catalana.

El govern espanyol també utilitza el mecanisme de promulgar una nova llei general que, amb la seva prelació, anul·la la que regeix a Catalunya o en qualsevol altre territori. Un exemple clar i sonat d’aquesta estratègia va ser la llei d’educació del ministre Wert. El procés de recentralització del PP va començar l’any 2010 i no ha parat en cap moment. Fer un nou mapa autonòmic caldria, en rigor jurídic, canviar la Constitució. Però el PP s’oposa amb dents i ungles a fer aquest pas, perquè llavors molts començarien a preguntar-se en veu alta per què Espanya ha de tenir un cap d’estat que no ha votat ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.