Opinió

Debilitats a la justícia espanyola

Amb molt poc temps de diferència, la justícia espanyola ha rebut tres garrotades importants. La primera, la publicació d’un informe del Consell d’Europa que carrega contra les condicions a les presons i les comissaries espanyoles. La segona, la petició de la fiscalia belga d’informació sobre el sistema penitenciari espanyol i el procediment al qual seria sotmès el president del govern i els quatre consellers exiliats a Bèlgica si fossin extradits. L’última, ahir mateix. Tot i que el fiscal es va declarar favorable a l’extradició del president, no va admetre les causes que se li imputen des de Madrid. I, per tant, la defensa tindrà ara més temps per preparar la resposta.

Aquesta conducta judicial té un punt insòlit, ja que el que hauria d’haver fet el jutge és entrar en el fons de la qüestió. És a dir, en si aplicava l’euroordre o no. Si la justícia belga demana informes és, segurament, perquè la defensa de Puigdemont ha fet valer deficiències manifestes del passat recent, com ara la manera com els consellers que van anar a l’Audiència van ser tractats en el trajecte cap a la presó. Un tracte, per cert, sobre el qual el govern d’Espanya encara no ha donat explicacions satisfactòries.

Les autoritats espanyoles van rebre la petició belga amb hostilitat i irritació. Algunes figures rellevants van respondre amb el mateix to que utilitzen amb Catalunya. La diferència és que Bèlgica és un país sobirà immune a aquestes sortides de peu de banc. Espanya es vanta de ser una democràcia exemplar i es permet donar lliçons a països amb una tradició més llarga. Però el cas de Puigdemont, els consellers i els Jordis demostra i demostrarà que, en realitat, és una democràcia fràgil i deficient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.