Opinió

L’arrogància insostenible de Cifuentes

Entre la publicació de la primera notícia del ‘mastergate’ i la seva compareixença d’abans-d’ahir, la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha passat de sospesar una querella contra els periodistes que van difondre el cas a renunciar a una titulació envoltada d’irregularitats. L’arrogància inicial, amb la presentació de documents que després s’ha demostrat que havien estat falsificats, ha estat finalment substituïda per una estratègia que consisteix a descarregar totes les responsabilitats en la Universitat Rey Juan Carlos, que va concedir el màster. Però la mala praxi dels cursos i les acreditacions impartits i expedits per la universitat no pot amagar, com pretenen Cifuentes i el Partit Popular, l’assumpció de responsabilitats polítiques, que en qualsevol país amb qualitat democràtica ja haurien desembocat en una dimissió.

Perquè el més important ja no és el grau d’implicació o d’ignorància que la presidenta regional hagi tingut en la lamentable tramitació del suposat màster, sinó la pèrdua de la credibilitat necessària en qualsevol càrrec públic. Si no va participar directament o indirectament en el blanqueig d’una matriculació fora de temps i en la fraudulenta transformació de dues absències en dos notables, almenys resulta evident que se’n va aprofitar. La normalitat que els populars intenten adjudicar a tot el procés és en realitat un tracte de favor que lesiona els interessos de la resta d’alumnes que segueixen escrupolosament allò que exigeix la normativa acadèmica. El cas representa, a més, la cara més penosa de l’exercici de les responsabilitats públiques, que no poden basar-se en els privilegis. La justícia ja ho investiga, però el veredicte polític és inapel·lable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.