Opinió

Expectatives i realitat de Ciutadans

Les enquestes electorals tornen a situar Ciutadans davant unes expectatives que no han de fer perdre la realitat de la seva dimensió actual. A Catalunya és la primera força parlamentària però sense possibilitat de formar una majoria i amb una nul·la presència als governs municipals; mentre que en l’àmbit estatal tan sols és un aspirant a La Moncloa. Aquest és l’escenari autèntic sobre el qual la formació taronja s’envalenteix amb un excés d’eufòria.

Resulta evident que l’aprofitament demagògic de la qüestió catalana permet a Ciutadans pescar vots en el conjunt de l’Estat, seguint la vella tradició del nacionalisme espanyol més tronat. Però encara s’ha de veure si aquesta estratègia, afegida al desgast pels temes de corrupció, permetrà a Albert Rivera desbancar per si mateix el PP o si haurà de buscar impossibles aliances amb el PSOE. Donat el cas, no seria res d’estrany que ho intentés, tenint en compte l’historial d’anades i vingudes ideològiques d’aquest partit nascut amb l’objectiu principal de posar fi a la immersió lingüística. Però el seu principal problema és que, mentrestant, la coalició que podria agafar cos podria ser precisament una entre el PP i el PSOE.

Per això les darreres setmanes el discurs dels dirigents de Ciutadans s’ha endurit, tant en l’àmbit català com en l’espanyol. Però no són els únics. Ho ha fet també el PSOE de Pedro Sánchez, un altre polític que està experimentant un contradictori viratge cap a la dreta amb les seves propostes de modificació del Codi Penal destinades a retallar més els drets civils. La irresponsable competició preelectoral potser els millorarà a uns i altres les expectatives electorals, però només servirà per atiar el conflicte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.