Opinió

El PP busca qui el dirigeixi

Els processos d’eleccions primàries per elegir el millor candidat són sempre un exercici de democràcia interna però també una ocasió temptadora de passar comptes. El Partit Popular no havia de ser menys, per això arriba al tram final de les votacions després d’oferir un sucós espectacle de retrets entre els dos candidats, Soraya Sáenz de Santamaría –afí al dimissionari Mariano Rajoy– i Pablo Casado –afí a l’expresident d’honor del partit, José María Aznar–. Un espectacle que ha permès constatar la divisió interna d’una formació que al llarg dels anys ha integrat importants sectors de l’ultracatolicisme i la ultradreta que pugnen per allunyar-la del centre polític conservador. L’oposició a l’exhumació de les restes del dictador Francisco Franco n’és un exemple prou contundent.

3.082 compromissaris elegeixen avui el nom de la persona que d’ara endavant dirigirà la formació hereva de l’extingida Alianza Popular, després d’un procés que d’entrada va ensorrar el mite del milió d’afiliats. A la pràctica, els que han pogut acreditar que estaven al corrent de pagament de la quota i van mostrar interès per inscriure’s no han superat la xifra de seixanta-set mil. La decisió final, doncs, oscil·larà entre els partidaris del continuisme i els que voldrien avançar cap a posicions molt més dures per compensar l’ascens de Ciutadans i per atraure el vot més conservador. La sortida abrupta del govern a conseqüència de la moció de censura impulsada per Pedro Sánchez ha accelerat una transformació latent que tan sols la figura immutable de Rajoy frenava. I amb unes perspectives electorals gens menyspreables, malgrat la xacra de la corrupció que els esquitxa per tota la geografia espanyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.