Opinió

Millores per a l’habitatge públic

La subcomissió d’Urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament la modificació del pla general metropolità que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona per destinar el 30% del sostre edificable de les noves promocions residencials o de les grans rehabilitacions a habitatge de protecció oficial. Aquest ha estat un dels cavalls de batalla del govern d’Ada Colau en la seva lluita per facilitar l’accés a un habitatge digne als seus conciutadans. De fet, el govern de Barcelona en Comú defensa que amb aquesta mesura es podran incorporar al mercat de l’habitatge públic –absolutament minoritari al nostre país– uns 330 pisos cada any. Els promotors, però, pensen que aquesta mesura, contra la qual estudien recórrer legalment, no millorarà la situació, ja que els inversors veuran en perill la seva operació i la frenaran. Això, però, és una pura especulació i només la posada en marxa de la mesura els donarà la raó o no. En tot cas, l’obligació dels governs és analitzar els problemes i buscar solucions que cerquin el benefici general i no pas el d’un col·lectiu, com s’ha fet en aquest acord, que ha costat, entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.

El govern català, però, i perquè l’accés a un habitatge digne no és pas un problema únicament barceloní, hauria de començar a plantejar-se si aquesta mesura seria bona també per a la resta del país. I és que molts dels problemes que afecten Barcelona continuen a l’Hospitalet, a Badalona, a Terrassa i també fora de la regió metropolitana, a les grans ciutats. A vegades, a Barcelona, li manca la capacitat de pensar en el país i al govern, valentia per aprofitar la seva empenta. Potser no cal reservar un 30% lineal, però és obvi que la manca d’habitatge social afecta tot el país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.