Opinió

Un diàleg nacional per Veneçuela

La decisió del líder opositor veneçolà Juan Guaidó, president de l’Assemblea Nacional, de proclamar-se president interí del país, amb el suport dels Estats Units de Donald Trump i altres països, situa Veneçuela a la vora del precipici. En espera de la reacció de l’exèrcit, una escalada de la tensió social pot esdevenir una tragèdia de gran magnitud. Veneçuela és un país profundament dividit que requereix urgentment un diàleg de concertació nacional entre l’oposició i el chavisme que ocupa el poder amb la presidència de Nicolás Maduro. Un diàleg que culmini en unes eleccions amb garanties mitjançant una total supervisió exterior, en la qual ara no podrà participar cap país que hagi donat suport a l’oposició o al govern. Però sobretot cal que totes dues parts es comprometin a respectar els resultats, començant per Maduro però també una oposició que, tot seguit que el 1999 Hugo Chávez va guanyar les eleccions, ja va instar diversos intents de cop d’estat.

Veneçuela té dèficits democràtics importants. I sota la presidència de Maduro la situació política i econòmica s’ha degradat notablement. Però la història de Veneçuela anterior al chavisme no és la d’una democràcia impol·luta. Inclou la brutal dictadura militar als anys 50 de Pérez Jiménez –que els EUA van apuntalar– i quatre dècades de governs despòtics i corruptes després del pacte de Punto Fijo que reservava el poder als partits de l’‘establishment’ i que va portar el país a quotes de pobresa del 55% als anys 90 i milers de morts en les protestes socials. Els problemes de Veneçuela tenen unes arrels profundes i la solució no serà fàcil. Però cal esperar que tothom posi la vida dels veneçolans a davant de la fam de poder.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.