Opinió

Un Gaudí amb poc català

L’Acadèmia del Cinema Català entregarà avui al vespre, en una cerimònia al Palau de Congressos de Barcelona, els premis Gaudí, que atorga a les diferents produccions cinematogràfiques i documentals produïdes a Catalunya durant l’any. Els premis arriben a l’onzena edició amb un bon balanç quant a produccions i qualitat de les mateixes, però amb un pobre balanç pel que fa a les pel·lícules produïdes i nominades en llengua catalana. De fet, som en una de les edicions amb menys protagonisme de les pel·lícules rodades en català quan, justament, la difusió i l’ús de la nostra llengua hauria de ser un dels objectius del sector. L’absència del català s’ha d’atribuir bàsicament a raons comercials, però també a la manca de compromís de TV3, la televisió pública, com a motor de l’audiovisual i del cinema català i en català. El govern tampoc ha acabat de desenvolupar les polítiques necessàries per aconseguir revertir aquesta dinàmica en el nostre cinema. Una deixadesa política que només es pot excusar en l’aplicació de l’article 155 i la crisi política que va tenir Catalunya sense govern efectiu durant uns mesos.

Llengua a banda, el balanç de la producció cinematogràfica d’aquesta edició, des del punt de vista artístic, es pot considerar molt positiu. El cinema català ha guanyat dos certàmens importants, Màlaga i Sant Sebastià, amb dues pel·lícules: ‘Les distàncies’ i ‘Entre dos aguas’, favorites també en els premis d’avui. Uns Gaudí de què cal destacar també que la meitat de les produccions han estat dirigides per dones, un fet que hauria de ser de plena normalitat en cada edició, però que, malauradament, durant molts anys no ha estat així.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.