Opinió

La necessària inversió ferroviària

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha presentat aquesta setmana el seu pla estratègic fins al 2030, que preveu, entre altres coses, un pes molt més important de les energies sostenibles, fent, per exemple, que un 50% dels combois funcionin amb energia solar fotovoltaica l’any 2021. Però també preveu obres en infraestructures, uns treballs absolutament necessaris si es volen millorar les prestacions del transport públic a la regió metropolitana de Barcelona, en particular, i a Catalunya, en general. Entre les propostes hi ha la construcció d’un segon túnel entre Barcelona i el Vallès, molt proper a l’actual de Vallvidrera i sense despertar el vell fantasma del túnel d’Horta, que tants maldecaps va dur a antics governs de la Generalitat. L’executiu defensa que aquest nou túnel permetria millorar les freqüències de pas de la línia del Vallès, una línia que ha acumulat, en els últims dos anys, augments del 60% en el nombre d’usuaris gràcies a l’ampliació de les línies a Terrassa i Sabadell.

La construcció de noves infraestructures és absolutament necessària. No pot ser que anar de Terrassa a Barcelona, per exemple, en FGC suposés un trajecte de 30 minuts, en semidirectes que ara no es poden programar, fa 30 anys, i que ara suposi una hora. Els túnels ferroviaris sota Barcelona, els de rodalies, que la Generalitat haurà de gestionar algun dia, i els dels FGC estan absolutament col·lapsats i és il·lús pensar que es millorarà el servei sense noves infraestructures. És obvi que aquestes obres s’han de fer amb tot el respecte mediambiental, cosa que no sempre ha passat en treballs d’aquesta mena, però no es poden treure cotxes de les carreteres sense que el viatge en tren sigui més competitiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.