Opinió

La caiguda de Rivera i Ciutadans

La desaparició fulminant d’Albert Rivera de la direcció de Ciutadans i de la política espanyola és l’epíleg inevitable d’una clatellada electoral històrica, però sobretot és la conseqüència lògica de la incoherència i la radicalització de plantejaments d’un projecte pretesament de centre liberal amb vocació de frontissa del bipartidisme, que incomprensiblement ni ha fet de centre, ni ha fet de frontissa; ans al contrari, ha acabat alineat amb el to i el discurs de la dreta més dura, tant pel que fa al conflicte territorial amb Catalunya, com pel que fa al bloqueig d’un govern del PSOE de Pedro Sánchez.

Rivera ha volgut anar molt de pressa. Ha utilitzat el procés sobiranista a Catalunya per radicalitzar el seu discurs ultranacionalista i créixer vertiginosament impulsat pels decebuts amb la tebiesa de Mariano Rajoy; s’ha sentit fort per abandonar l’espai de centre autoproclamant-se líder de l’oposició en substitució del PP i alineant-se a les institucions amb Vox, tot contribuint a blanquejar la formació d’extrema dreta, i ha acabat perdent la credibilitat centrista i els vots de l’‘A por ellos’, que han tornat en massa al cau original de l’ultranacionalisme, ara normalitzat políticament i mediàticament en les sigles de Vox.

Queda saber quin futur tindrà el projecte de Ciutadans, un cop Rivera l’ha deixat enfonsat en la irrellevància i la falta de credibilitat a Espanya, i també en clar retrocés a Catalunya, on en menys de dos anys ha passat de ser el partit més votat i pal de paller del constitucionalisme en les eleccions al Parlament, amb 1,1 milions de vots, a ser el menys votat dels vuit que han obtingut representació en les eleccions espanyoles de diumenge amb 216.000 vots, inclosos el PP i Vox.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.