Opinió

Un decret de turisme que aixeca dubtes

El govern ha aprovat aquesta setmana el nou decret de turisme, pendent des del 2015. El decret ordena una normativa dispersa i en alguns casos obsoleta, i es posa al dia amb l’evolució de nous models d’allotjament que s’havien de regular, com ara el polèmic habitatge compartit. El decret arriba tard i, com passa en qualsevol activitat econòmica que té partidaris i detractors –i el turisme n’és un clar exemple–, recollirà elogis i crítiques, però la feina del govern és prendre decisions, i més quan aquesta s’ha dilatat tant en el temps. Les principals novetats del decret són la regulació d’allotjaments singulars, com ara cabanes i coves, i la legalització de les llars compartides. A més, preveu que un mínim del 60% dels fons recaptats per la taxa turística s’hagi de destinar a la promoció turística. Ara, el punt clau del decret és la creació de la figura de la llar compartida. Aquest és un allotjament turístic dintre de l’habitatge principal, que el titular podrà compartir amb un màxim de quatre persones durant períodes d’un mes. El titular de l’habitatge, això sí, tindrà l’obligatorietat de residir-hi i compartir-lo amb els turistes i signar una declaració de responsabilitat. De fet, avui a Barcelona ja hi ha entre 9.000 i 10.000 pisos en què propietaris lloguen habitacions per dies a turistes, i a Catalunya n’hi ha més de 14.000. És una realitat existent i calia, doncs, regular-la.

La dependència del país del turisme ha quedat ben palesa amb la crisi actual i estem en un moment en què es debat sobre la possibilitat de reduir el seu pes en el PIB. Per aquesta raó, sembla que el decret no ha tingut en compte aquesta nova realitat i ha obert la porta al fet que hi hagi allotjaments turístics arreu i sense mesura. A més, dona el control als ajuntaments i haurem de veure quins tenen capacitat per dictar normatives i quins per fer-les complir. El decret era necessari per ordenar el sector, com a punt de partida, però caldrà seguir-lo per veure si cal adaptar-lo a la realitat de cada zona del país.