Opinió

Vuits i nous

Torra, amb més esforç

“Li concedirem els cent dies de gràcia que molts li han negat

Tenim des d’ahir president de la Generalitat, Quim Torra. Li concedirem els cent dies de gràcia que molts li han negat. Encara no havia accedit al càrrec que ja li queien invectives. Com que la temperatura política i judicial s’eleva a molts graus, era previsible. Si efectivament ho era, per quin motiu el president Puigdemont va fer un càsting imprudent a l’hora d’escollir successor “efectiu” i “interior”? Torra ha deixat en articles i piulades un rastre que si ben mirat i comparat amb altres textos seus pot no ser tan greu com els adversaris volen fer creure, conté els ingredients perquè aquests adversaris se li tirin al coll. Ja ho han fet. Sí, molt bé: de vegades amb hipocresia, perquè la seva biga a l’ull és de més calibre que la palla o la biga de Torra, però el cas és que en l’“ells més” hi ha implícit un “Torra també” que no l’afavoreix. Fa un temps els vaig explicar que m’havien trucat de part de Carles Puigdemont per si em volia incorporar a la llista electoral de Junts per Catalunya. No ho dic per presumir. Més m’estimaria callar-ho, però ja veuran per què ho dic. Puigdemont havia estat redactor d’aquest diari. Som amics. Per això devia pensar en mi. A banda que no em veig fent de polític i no em vull adherir a cap partit, vaig declinar el convit amb l’argument que, sent fora de la llista i del Parlament, els podria fer més servei. Fer-los servei és això: dir-los que s’equivoquen quan ho penso. Hi insisteixo: els independentistes han de ser més crítics amb els líders i els partits que els representen. No es pot confiar la censura només als adversaris, que es dona per descomptada i interessada. Junts per Catalunya és una colla d’amics. Que actuïn com a tals, en comptes de dir a tot que sí al líder. Que no se l’estimen? Que no li volen el bé? En Carles és un home raonable, que escolta. Si ignorava les contraindicacions de Torra, el podrien haver avisat. Lluís Foix té una frase que en un article anterior jo atribuïa a un altre. Diu: “Tothom té un titular a cinc columnes que li pot destrossar la vida.” Torra té el nom més curt que Puigdemont. En el seu titular caben més epítets destructius. Per què provocar-los? L’independentisme necessita sumar més efectius. Ara sembla que tothom hi està d’acord, celebrem-ho. Els textos pretèrits de Torra no hi ajudaran. Necessita, també, suports internacionals. Els adversaris ja han traduït Torra a tots els idiomes perquè Europa s’esgarrifi. No traduiran els propis, no...

Però Quim Torra té moltes prestacions positives que Puigdemont li ha vist i els amics o coneguts li coneixem. Ja té el càrrec. Li concedirem els cent dies. Si, com diuen, un dia en política és una eternitat, afigurin-se cent. Pot ser un bon i universal president, amb esforç suplementari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a