Opinió

A la tres

Desescalar

“No ho veig a la cantonada, ni mirant cap a un costat ni mirant cap a l’altre

Jo no sé si vostès s’hi van fixar, però l’altre dia, quan l’endemà de ser investit Quim Torra se’n va anar a Berlín a reunir-se amb Carles Puigdemont, l’ara expresident de la Generalitat va utilitzar durant la roda de premsa el terme desescalar. És el segon cop que l’hi sento a dir. El govern espanyol té ara una oportunitat per desescalar en aquest conflicte, va dir Puigdemont fent referència al fet que, a la cinquena, finalment a Catalunya s’havia investit un nou president de la Generalitat. Ningú no li va preguntar, però suposo que quan Puigdemont parlava de desescalar parlava de rebaixar, calmar, minvar, mitigar o assossegar les coses, de crear un marc on tot plegat es pugui debatre amb certa tranquil·litat, que potser és el que tocaria. No ho veig a la cantonada. No ho veig a la cantonada perquè amb presos a Estremera, a Alcalá Meco i a Soto del Real tot plegat és molt complicat. Perquè Torra sap que a Catalunya hi ha una gran indignació pel fet que hi ha presos i exiliats, i sap que els ha de tenir present a cada gest. I no ho veig a la cantonada, sobretot, perquè a l’altre costat, lluny d’interpretar el fet que hi hagi un nou president com una oportunitat per dialogar, que és el que Torra en el fons els ha ofert, ho viuen com una provocació. I lluny d’agafar-se la suspensió de l’euroordre com una oportunitat per reflexionar, s’ho han pres com una impertinència. I no ho veig a la cantonada, sobretot, perquè a Espanya estan immersos en una cursa frenètica entre PP, Ciudadanos i ara també el PSOE que fa feredat. Fa basarda veure com ara, sentint-los a tots plegats, el PP sembla el més moderat de tots. Pedro Sánchez vol ara que el delicte de rebel·lió ja no vagi relacionat amb violència, i Albert Rivera no vol només que no es derogui el 155 sinó que l’ampliaria als Mossos, a TV3 i a vostè i a mi si pogués. Probablement, doncs, quan més interessant seria desescalar, president Puigdemont, més complicat és. Una llàstima.

PD. Comptin-me a mi també entre aquells a qui l’austeritat de l’acte de presa de possessió de Quim Torra els va sorprendre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a