Opinió

El voraviu

Fort i ferm, Bartomeu

És de geni haver jugat lluny del Camp Nou, a partit únic i a porta tancada

Per l’amor de Déu i la Verge dels Set Dolors, Nobita, que ni et passi pel cap presentar la dimissió. No sumeixis el club en l’apocalipsi. No ens condemnis a eleccions, que ja saps que les carrega el diable. Aguanta fort i ferm, Bartomeu. Deixa-ho estar, que lladrin que això de divendres a Da Luz és molt pitjor que el 1986 a Sevilla, que el 1994 a Atenes, que el 2017 a Torí, que el 2018 a Roma i que el 2019 a Liverpool. I per què no diuen res de la sort que hem fet que hagi sigut a Lisboa? No ho veu ningú, això? Ets un paio afortunat, Nobita, i si perseveres en lloc de dimitir, la sort amb majúscules també s’encomanarà al club. Us imagineu que aquest Barça, la costellada de divendres, l’hagués hagut de fer al Camp Nou? Jugar a casa no hauria canviat res de la misèria que es va veure al terreny de joc. La mula no vol beure i el matxo és vell i va tip. Al Camp Nou hauria estat pitjor. Potser el cabasset hauria arribat a la mitja dotzena per part. Crits de “Fora, fora”. Gent abandonant el camp al descans. Mocadorada, Nobita, mocadorada. I ara viuríem cagats de por pendents del partit de tornada a Munic. Us l’imagineu? Com es pot afrontar una tornada a Munic després d’un dos a vuit o un dos a dotze al Camp Nou? Ets un primera espasa, Nobita. Vist el que som, vist el que sabem fer i vist per al que donem, ha estat genial la pensada de fer-ho a Lisboa i a partit únic. Així ja no hi hem de pensar més. Nets de ventre. Felicitats, Bartomeu, ets el millor!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.