Opinió

Raça humana

Gestos que fan bona la política

Hi ha polítiques que són un desastre i hi ha gestos personals que fan bona la política encara que no es vegin. Primera part: Europa dubta, posterga, s’encalla a l’hora de respondre a l’emergència migratòria i d’asil i la seva desídia és una forma d’acció (mal) intencionada que impacta contra els més febles i enforteix el populisme xenòfob. Aquests dies ha cremat el camp de concentració de Mória (illa de Lesbos, Grècia) i les flames denuncien l’infern de solitud, insalubritat i desesperació que ha atrapat 13.000 persones (un terç, menors d’edat) amuntegades en unes instal·lacions on n’hi caben 3.000. I, mentre els refugiats dormen a la intempèrie, als camins o sota les oliveres, en el palau on es prenen decisions ningú no té pressa: després de retards successius, la Comissió Europea es reunirà el 30 de setembre per presentar una proposta i buscar consens sobre què fer amb ells. Segona part: comarques gironines, una dona tramita un número d’afiliació a la Seguretat Social per a un jove immigrat que accedeix finalment al permís de residència. Falta un document i, en lloc d’enviar-li la corresponent nota formal que dilataria el procés, li telefona i li facilita el seu correu per agilitzar-ho. Sap molt bé que per a ell representa l’oportunitat d’un treball i una vida digna, a la superfície, se n’alegra i li fa costat. Aquesta dona es diu Núria Carreras Jordi, viu a Banyoles i ha relatat els fets en una breu carta al director d’un diari. Actituds com la seva, senzilla, eficient i èticament admirable, són mostres de solidaritat –i de bona política– que ens defensen de la ignomínia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.