Opinió

El voraviu

Per què els Carrasco?

Hem de saber qui i com s’escullen les víctimes d’una persecució d’estat

“Alabat sia Déu”, diria l’àvia Neus, que hi hagi defensors com Benet Salellas i jutgesses com Maria Lluïsa Maurel. Després de la denegació de les cautelarísimes a Torra i l’anul·lació de la declaració del claustre de la UB, ha relaxat la parròquia que posessin en evidència la persecució d’estat soferta per Tamara i Adrià. I toquem fusta. Esperem que ningú apel·li o que no reobrin en un altre jutjat i invoquin ves a saber quin article màgic del màgic Codi Penal. Compareu portades dels quatre diaris de Madrid i els dos bilingües de Barcelona de l’11 d’abril del 2018 amb les d’ahir. Un dia és l’endemà de la detenció de Tamara Carrasco i la frustrada d’Adrià Carrasco. L’altra és l’endemà de la publicació de la sentència que absol Tamara de “desordres públics”. El primer dia tots obren amb el tema (terrorisme/independentisme/CDR). Ahir cap en deia ni piu, a portada. Veurem on arribarà la reclamació de danys. Veurem quin futur espera a Adrià, exiliat a Bèlgica. Te raó Benet Salellas en remarcar la importància que l’absolució vingui per “la premissa major”, que exercien el dret de reunió i el de manifestació. Davant d’una persecució d’estat com la viscuda (des que s’avisa els mitjans afins perquè gravin i retratin), hem d’exigir saber qui i com escull les víctimes. I quan. I com. Per què els Carrasco? Ens podien haver escollit a tu o a mi? Als fills? Als germans? Als pares? És una loteria? S’ho juguen a pedra, paper, tisores?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.