Opinió

LA GALERIA

La necessària memòria

Xavier Clos ens mostra el passat i el present de Sant Hilari Sacalm des d’una visió crítica a causa de l’estima que té pel seu poble

Espero amb candeletes El fill del xofer de Jordi Amat, sobre la vida i els fets que va protagonitzar el figuerenc Alfons Quintà, periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, fins que el 19 de desembre de fa quatre anys va assassinar la seva esposa i després es va suïcidar. Quintà, fill d’un dels grans amics de Josep Pla, va tenir molt pes periodístic en un moment determinat i de fet el llibre del filòleg i escriptor Amat ens anuncia una immersió en les clavagueres del poder a Catalunya. Corresponsal d’El País, primer director de TV3, fundador d’El Observador, Quintà es va moure sempre en un terreny ambigu que alguns qualifiquen directament de xantatge perpetu. Es publica aquest dimecres. En l’entretant, m’arriba un llibre molt diferent però de vital interès. Xavier Clos Jordana, de Sant Hilari Sacalm, ha tret al mercat el cinquè llibre de la Col·lecció Guilleries, que ell mateix va parir. El 1997 va publicar El rastre humà de les Guilleries; el 1998 va reeditar Del meu viure rural, un llibre de contes d’Anton Busquets i Punset; l’any següent, El ball d’en Serrallonga de Sant Hilari Sacalm, de Ramon Manent i Folch, i el 2005, Notes de la Guerra Civil a Sant Hilari Sacalm, que va escriure Xavier Clos mateix amb Núria Pujol i Bruguera, un llibre valent i imprescindible per recuperar una part de la història del poble perduda en la llarga nit del franquisme. Han passat quinze anys per al cinquè llibre d’una col·lecció necessària, editada per l’estima de Xavier Clos envers el seu poble i la història. Cròniques del meu dia a dia a Sant Hilari Sacalm és un dietari sobre fets que acaben de succeir però també de la memòria dels que van passar temps enrere escrit entre el 27 de maig del 2019 i el darrer dia de juny d’aquest any, en plena pandèmia. Són 48 peces, algunes d’elles publicades a Facebook, que expliquen el passat i el present de Sant Hilari des del punt de vista d’un enamorat del seu poble sempre crític perquè el vol millor. Memòria necessària amb episodis meravellosos com el vas de Manuel Azaña guardat d’amagat, els fets de la Marxa de la Llibertat a Sant Hilari, o el recordatori de personatges insubstituïbles com el poeta Lluís Serrano. Un llibre necessari perquè, com diu la citació de Monika Zgustová que encapçala el llibre, “no es pot viure plenament la pròpia llibertat sense conèixer el passat que ha conformat el que som”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.