Opinió

He marxat a Londres

Sí, a casa hi estem molt bé i per això costa marxar. Però t'adones que allò de comprar els bitllets, de tirar pel dret, era l'única manera de fer-ho realitat

De teories sobre la cerca de feina, de maneres d'evitar l'atur, suposo que ja les has llegit totes. De teories sobre com millorar el teu currículum, de maneres d'evitar l'anar fent i l'anar tirant, ja en deus estar tip. Però al final cal concretar. Cal decidir-se. És com

tot, mentre penses no actues, i a vegades penses massa i actues poc. Si ho vols lligar tot perfectament, si no vols que s'escapi cap detall, no acabes de fer el pas. Certament, com diu el meu germà, tal vegada és millor que comencis pel final i així ja no tens marxa enrere: compra els bitllets.

Compra els bitllets per anar allà on vulguis i, si pots, marxa una temporada, va. I diràs que no pots, que no saps com fer-ho, que ja t'agradaria. Molt bé, doncs si vols ja saps que ho vols i només fa falta que compris els bitllets i comencis pel final. Sobretot si ets jove, si tens menys de 90 anys, ho has de fer, o hi ha alguna causa major que et freni? Pensa que els somnis cal complir-los per somiar coses noves, que somiar sempre el mateix s'acaba fent avorrit.

Depèn de tu si vols marxar una temporada curta o llarga. Depèn de la teva percepció, de la teva realitat, de si marxes sol, amb un amic, amb la parella o la família, però crec que has de fer-ho, perquè m'imagino que fa temps que ho estàs valorant, i si ho consideres de fa temps és perquè en tens ganes. No dic fer un viatge o un viatget, com t'agrada dir-ho; dic que marxis una temporada, sí, allò que tens ganes de fer, de carregar la maleta grossa.

Si no tens feina o estàs cansat de la que tens, pots buscar-ne una de nova i potser la trobaràs, mai se sap. Si ja tens feina i t'agrada, pots enriquir-la coneixent coses noves, descobriràs matisos, noves maneres de fer, veure com treballa la competència en el nou destí. No ens enganyem, el creixement local no és que estigui sota mínims, és que és inapreciable i, per tant, enrocar-se en el propi territori és absurd. És bo, és bàsic, és necessari sortir, marxar una temporada, així que suposo que mentre t'acabes l'article ja estàs començant a decidir.

Tenim dret a decidir, oi? Cadascú sobre el seu destí. Enriqueix-te, enriquim-nos com a societat, i és que com més preparats estiguem cadascú de nosaltres, més forts serem, més a prop serem de l'excel·lència. No ho veus així? Sempre he parlat de marxar una temporada, no per sempre, perquè segurament tu i jo ho veiem igual, casa nostra és a Catalunya, i de tornar, sempre acabarem tornant. Te'n recordes quan fa uns anys es deia que teníem massa immigració? Doncs ara es veu que sobra gent, que hem d'anar a l'exili… Aprofita-ho, decideix el destí i comença a gaudir de l'experiència, potser vols anar als Estats Units, a Llatinoamèrica, potser a alguna ciutat asiàtica o europea. Jo he triat Londres.

Et serè franc, els primers dies són complicats, que si el trasllat, el nou habitatge, el transport diari, que si les rutines més bàsiques, que si algunes comoditats. La zona de confort. Sí, a casa hi estem molt bé i per això costa marxar. Però aviat arriben les primeres alegries, vius el dia a dia amb satisfacció i t'adones que allò de comprar els bitllets, de tirar pel dret, era l'única manera de fer-ho realitat. No et capfiquis en la durada de la teva estada; segurament no és això el més rellevant. Fer el pas i assolir-ho és el que marcarà la diferència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.