Cerca per localitat

El lector escriu

Es pot recuperar la il·lusió?

Segons el Viccionari la il·lusió és esperança, amb fonament real o sense, d’aconseguir o que passi alguna cosa que s’anhela o es persegueix i la consecució de la qual sembla especialment atractiva....

Ens ha deixat una bona persona

El politòleg nigerià Kalu Ndukwe Kalu deia: “Quan mors, les coses que fas per a tu mateix desapareixen, però les que fas per als altres donen forma al teu llegat.”A Olesa de Montserrat, el dia 15...

Cent vint dies sense cobrar

Quants de vosaltres vau estar diversos mesos sense cobrar els vostres respectius ERTO? Jo també en vaig ser un. A Espanya, es van arribar a comptabilitzar més d’1.800.000 sol·licituds, de les quals...

Fauna laboral

Un peix que es mossega la cua o l’ou i la gallina. Dues expressions amb referències del món animal que resumeixen molt bé el dilema en què ens trobem un bon grapat de joves. Llicenciats, amb una...

Vivim en un lloc privilegiat

Estic escrivint amb vistes al Montgrí i envoltada de romaní florit, pins i alzines; em sento molt privilegiada de viure en un lloc així.Soc filla de Saus i visc a les Olives, ambdós pobles molt petits...

L’Ajuntament de Barcelona castiga els ciutadans puntuals

Una oficina d’atenció al ciutadà en un barri de Barcelona.Hi havia demanat cita prèvia, com m’havien indicat, i me la van donar per a 12 dies més tard. Les instruccions inclouen portar un bolígraf...

Homofòbia a les terrasses

El meu amic Diego està amb la seva parella Kike esmorzant en una terrassa d’un bar de Cartagena. Entre xarrup i xarrup de cafè, decideixen besar-se. Estan enamorats; s’estimen i s’ho demostren....

Còmics perversos

Déu ha dotat el govern espanyol de la més alta capacitat per, un cop arribat al que per a la majoria de mortals seria el súmmum, anar encara més enllà, més i més enllà. Jo m’hi vaig començar...

Agraïment a la Fundació Palafrugell Gent Gran

En nom propi i de la meva família, agraïm les atencions i cures que el personal de la Fundació Palafrugell Gent Gran ha dispensat a la meva mare, Isabel López, durant els anys que hi ha viscut i fins...

La dependència emocional, una droga normalitzada

Com tots els vicis, el primer pas és detectar-ho. No sempre ha d’haver-hi maltractament o patiment perquè existeixi una relació de dependència. Tampoc ha de ser sempre entre parelles, també pot...

Sanitaris afectats per Covid-19 persistent

Molts professionals sanitaris ens vam contagiar durant la primera onada de la pandèmia, pel desconeixement de la malaltia i la falta de protecció inicial. Com alguns dels pacients que es van infectar,...

Sobre el cantant Ramon Muntaner

Voldria felicitar l’articulista Xevi Sala pel seu article de l’últim dia d’octubre, No castrem els nostres fills, en què anomena Ramon Muntaner, el magnífic músic i intèrpret que ens ha regalat...

James Bond i el meu primer pecat

Estem en plena efervescència de la dècada dels anys seixanta, per a moltes persones un decenni irrepetible. El govern i l’Església anaven de bracet, sobretot pel que fa a la censura dels espectacles,...

Carrizosa i la presumpció d’innocència

Del tot inadmissible resulta el fet d’escoltar com el líder de Ciudadanos i cap de l’oposició catalana, Carlos Carrizosa, en lloc d’optar per la prudència que li aconsella el seu càrrec, es dedicà,...

Tothom a casa

Dijous 29 d’octubre. 21.00 h. Una hora abans de l’inici del toc de queda. Districte de Nou Barris, Barcelona. Una família amb tres menors, un d’ells lactant, és desallotjada a la força pels Mossos....

Odissea al cementiri

Ràdios i diaris van fer un prec a la població demanant que no s’esperés al dia 1 de novembre per anar als cementiris. En vistes d’això hi vam anar el dimecres dia 28. Al contrari d’altres anys,...

El poble plorant i els polítics sopant

El que sento ara mateix és impotència. Em fa vergonya veure 150 persones reunides sense mesures de seguretat en un espai tancat.Però el que més vergonya em fa és que aquesta gent sigui la que ens...

Agraïment

Gràcies, moltes gràcies a tot el personal de l’hospital modular 220 de Can Ruti (Germans Trias i Pujol). Els malalts de la Covid lluitem contra aquesta malaltia però només és possible superar-ho...

El bumerang del record

Diuen que ens aferrem als records, perquè és l’única cosa que no canvia quan tot està canviant. De fet, recordar és tornar a viure. Segons un proverbi cèltic, el record no envelleix i, com deien...

Serenament, no tenen cap consciència moral?

Els seré franc: tots sabem que l’1 d’octubre del 2017, de matinada, ben aviat, uns policies –vinguts de fora i com embogits– van començar a colpejar ciutadans indefensos a la porta col·legi...