Política

frança

eleccions presidencials

França evita la sorpresa i tria Macron

El candidat centrista s'imposa àmpliament però queda afeblit per una abstenció rècord, símptoma de la fractura que viu el país

Le Pen s'erigeix en oposició i anuncia una transformació profunda de l'extrema dreta

El nou president electe promet “defensar Europa”

Emmanuel Macron serà el vuitè president de la Cinquena República francesa. Amb un 65,5% dels vots, l'exbanquer i exministre d'Economia va batre netament, ahir, la candidata del Front National, Marine Le Pen (34,5%), i consuma una trajectòria meteòrica que l'ha portat a l'Elisi amb 39 anys, i sense haver estat escollit mai abans per a cap altre càrrec públic. L'ascens del jove protegit de François Hollande, al marge dels partits tradicionals, no té precedents en la història de França. En la cruïlla de la història que tot just s'enceta, amb resultats electorals inimaginables fins fa poc, l'Estat francès va aconseguir allò que els EUA o el Regne Unit no van ser capaços de fer: aturar el cop del populisme autoritari que emergeix arreu del món.

Costava imaginar que un país tan amant de la seva pròpia singularitat seguís la tendència global, però el núvol de Le Pen era d'una magnitud inquietant: tant pel pes de París en la Unió Europea com per la força de la líder del FN, que des les presidencials del 2012 avançava en les urnes amb fermesa. A l'hora de la veritat, però, els francesos van rebutjar la proposta proteccionista, antiimmigració i anti-europea de Le Pen. L'amenaça és lluny d'esvair-se –cal no perdre de vista que 11 milions d'electors li van fer confiança–, però ni l'alta abstenció li va servir per anar gaire més enllà de la seva base. Un reducte disciplinat i mobilitzat però que, almenys per ara, continua sense arribar-li per guanyar segones voltes.

Tot i això, la cap del FN ja va anunciar, ahir, que no hi veu un estancament, sinó un símptoma que cal redoblar l'aposta: en un breu discurs amb marcada actitud de cap de l'oposició, la líder ultra va anunciar una reconfiguració profunda de l'extrema dreta que pot passar per crear una nova força política, i va anunciar que serà al capdavant de la batalla per les legislatives del mes de juny. “Faig una crida a tots els patriotes a unir-se a nosaltres per participar en el combat decisiu que ens espera des d'aquest vespre”, va llançar.

L'esbufegada alleugerida es va sentir a Brussel·les i la resta de capitals del continent, des d'on es veu la victòria del candidat liberal, europeista convençut, i sobretot la derrota de Le Pen, com l'esperança d'un canvi de tendència pel decaigut projecte comú. Macron va reiterar el compromís amb la integració comunitària durant el solemne discurs de la seva victòria i ho va tornar a fer davant la militància, a l'esplanada del Louvre, després d'arribar-hi caminant sol sota els acords de l'himne europeu: “Defensaré Europa, és la nostra civilització el que està en joc, la nostra manera de ser lliures. Treballaré per refer els lligams entre Europa i els ciutadans.”

Presidència fràgil

Davant Macron, votat per prop de 20 milions de francesos, s'obre ara el repte més difícil. L'elecció presidencial que ahir va concloure ha estat, potser, el darrer tren per a la França republicana per mirar d'evitar l'abisme. La malaise francesa, la desafecció creixent amb Europa, la temptació pel replegament i el reguitzell de perdedors amb la globalització han abonat el terreny per a l'extrema dreta, i només un canvi de rumb dràstic pot aturar la tendència. No sembla una tasca senzilla, tenint en compte la fractura política que va evidenciar la primera volta, i el continuisme que insinua Macron no convida a l'optimisme. Tot i això, el líder d'En Marxa! va deixar clar, ahir, en el primer discurs com a president electe, que és conscient de la gravetat de la situació. “Conec la còlera, els dubtes, l'ansietat que alguns han expressat. És la meva responsabilitat escoltar-vos, lluitant contra les desigualtats i garantint la vostra seguretat i la unitat de la nació”, va declarar en to greu.

L'altra gran protagonista de la jornada va ser l'abstenció, la més alta registrada en unes presidencials des del 1969, amb més d'un 25%. És també la primera vegada des de llavors que la primera volta té més participació que la segona. En altres paraules, els francesos s'han interessat per les presidencials, però se n'han allunyat davant les opcions que se'ls presentaven en la ronda final. També el vot en blanc va ser de rècord, amb un 12%. Les dades són reveladores, i exposen Macron, que serà investit el 14 de maig, a una fragilitat notable des del primer dia. A tot plegat va contribuir també Jean-Luc Mélenchon, que no va demanar als seus partidaris que votessin Macron. La llunyania dels simpatitzants del líder d'esquerres respecte dels postulats liberals que han dut Macron a l'Elisi és abismal, com va quedar palès en la consulta interna per decidir el sentit del vot en la segona volta: només un 34% va donar suport a la idea de votar el candidat centrista. Alhora, Mélenchon va trobar un inesperat company de viatge en l'Església catòlica, que, a diferència de protestants, musulmans i jueus, tampoc va donar consigna de vot a favor de Macron. L'avís de Macron que posarà el pilot automàtic amb la liberalització del codi laboral ja des de l'estiu amb ordenances executives (curtcircuitant el debat legislatiu i la negociació amb els agents socials), tampoc ajudarà a apaivagar els ànims.

Si el resultat és un revés per a Le Pen, l'alta abstenció és un avís seriós dels revolts que esperen Macron. La contestació social i política serà màxima, i pot veure's ja reflectida en les legislatives del juny, una tercera volta en què el vot útil que va rebre el centrista pot girar-se-li en contra. Ahir, ja va demanar als simpatitzants una “majoria” al futur Parlament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont avisa que Espanya “mai no farà política”

Barcelona

La CUP insta la Generalitat a retirar-se de les causes per les protestes independentistes

Reus

El jutjat confirma el tercer grau a Forcadell i Bassa i desestima el recurs de la fiscalia

Barcelona

El Govern aprova transferir crèdits per 67 milions dins del pressupost d’Educació

Barcelona

El Consell de Ministres aprova la pròrroga de sis mesos de l’estat d’alarma que sotmetrà al Congrés dijous

Madrid

La comissió del Pacte de Toledo aprova les recomanacions que serviran de base per reformar el sistema de pensions

Madrid

Espanya rep 6.000 milions en préstecs del fons europeu per finançar els ERTO i els ajuts a autònoms

Brussel·les

ERC reclama a Sánchez que sotmeti l’estat d’alarma a votacions al Congrés mentre duri

Madrid

Discrepàncies al Govern sobre el teletreball

Barcelona