Política

ALCALDESSA DE BERGA

MONTSE VENTURÓS

“Jo no soc política, soc botiguera”

“Soc una més, sempre ho he volgut ser, i no m’agrada ser encasellada” “He executat allò pel que m’han votat”

A casa li deien que la política no era feina per a ella. “Sempre han pensat que soc massa bona persona i que no tinc les espatlles prou amples per moure’m en aquest món”, explica. El cas és que en els darrers mesos les espatlles de Montse Venturós s’han eixamplat a base de bé.

Des que és alcaldessa de Berga, tant ella com el seu entorn han viscut “amb normalitat absoluta” tot el que li ha anat passant, des dels problemes d’àmbit municipal fins als requeriments judicials i la detenció per no haver despenjat l’estelada. “Tota acció té reacció, i la de l’Estat espanyol ha quedat ben clara”, observa. La persecució judicial sobre l’independentisme no l’ha espantat en cap moment: “Mai he estat intranquil·la i la meva família i amics, tampoc, perquè saben que per a mi no ha suposat un daltabaix. L’únic que vaig fer va ser executar allò pel qual em van votar.”

La cap de llista de la CUP a Berga assegura que ha après “més que mai” en aquests dos anys. Ara bé, també reconeix que en molts aspectes han estat “els pitjors anys de la meva vida”. Assegura haver rebut tota mena de pressions “contínues i incomprensibles” en temes estrictament municipals, que s’han sumat a moments personals delicats i a tot el serial judicial per l’estelada penjada al balcó.

Aquest últim afer ha arribat molt més enllà del que esperava la mateixa Venturós. “Em sembla un escàndol que avui en dia encara no s’hagi resolt el cas. Sabíem que existia la possibilitat que l’Estat ens perseguiria durant molt de temps, però ho vam afrontar amb fermesa i autodeterminació perquè era la nostra voluntat”, recalca. En aquesta línia, però, lamenta un any i mig “perdent hores i hores de feina a l’Ajuntament” per dedicar-les a tot el que ha generat el seu cas, des de la detenció del novembre passat –i totes les entrevistes que n’han derivat– fins a les mobilitzacions en contra de la “judicialització de la política” per part de l’Estat. La Montse és així: l’embafa ser el centre d’atenció i considera que el seu punt fort no és altre que la feina en silenci, des del seu despatx de l’ajuntament.

En aquests dos anys, la seva vida ha canviat molt. Ja ho va fer l’estiu del 2015, quan va assumir l’alcaldia de Berga, però ara l’impacte encara ha estat més brusc, amb tot el rebombori mediàtic que ha portat el seu cas. Venturós ha passat a ser el que sempre ha volgut evitar: un personatge polític conegut arreu del país. “Jo soc una més, sempre ho he volgut ser, i no vull estar encasellada”, afirma.

Segons diu, un dels moments més durs del dia de la seva detenció va ser a la sortida dels jutjats de Berga. Hi havia entrat a primera hora del matí i no era conscient que en qüestió d’hores els jardins de davant s’havien omplert de fotògrafs i periodistes d’arreu del país. “Trobar mil càmeres davant que m’impedien poder parlar amb els meus companys, va ser el més dur del dia, amb molta diferència”, confessa. Ara bé, que prefereixi evitar ser el centre de totes les mirades no vol dir, ni molt menys, que defugi la lluita des del carrer. Més aviat tot el contrari: la trobaran en gairebé totes les concentracions on la requereixin, tant si són a Berga com si són a Sri Lanka. Ho ha fet tota la vida i no li ve de nou. Des dels 14 anys milita al Casal Panxo, l’espai de l’Esquerra Independentista a Berga, i considera que el que marca la seva identitat i caràcter és la militància política que recull: “Penso que si soc militant, ho soc les 24 hores del dia, des del moment en què vaig a comprar al petit comerç i no a les grans superfícies, fins al moment que faig boicot a Israel i als productes que en surten.”

Venturós és impulsiva, té nervi i molt de caràcter, però assegura que és capaç de “comprendre i respectar punts de vista molt diferents, tot i no compartir-los”. De fet, és molt probable que Berga no hagi tingut mai una persona tan expressiva com ho és Montse Venturós al capdavant de l’Ajuntament. L’alcaldessa viu els plens amb intensitat i els seus rostres parlen per si sols, tant si mostren una reacció d’afinitat com si mostren incredulitat davant el que està escoltant. “Molts cops n’hi ha prou mirant-me la cara per saber què penso sobre el que m’estan explicant”, reconeix.

Però els actes en públic són un peatge que sabia que hauria de passar diàriament des del moment en què va agafar la vara d’alcaldessa. Mesos abans, assumir la responsabilitat d’encapçalar la llista de la CUP de Berga per les municipals ja havia estat difícil. Va haver d’aparcar el seu projecte: la creació d’una explotació agrària amb ovelles. Explica que quan la CUP li va fer la proposta, va decidir fer una llista amb avantatges i inconvenients d’acceptar el repte o seguir treballant a la seva botiga mentre polia el projecte de l’explotació agrària. No amaga que mai havia volgut ser alcaldessa. “Jo no soc política, soc botiguera.” Sempre ha estat implicada en la política i no té la intenció de deixar-hi d’estar, sigui com a alcaldessa, sigui des de les múltiples vies de treball que ofereix aquest món. Però quan tanqui l’etapa al capdavant de l’Ajuntament de Berga, està convençuda que tornarà a reprendre els seus reptes personals: “Sempre m’han apassionat els reptes potents. L’Ajuntament n’és un, però fora d’ell també n’hi ha.”

El que té clar és que, quan sigui hora de deixar enrere l’alcaldia, traurà vells projectes del calaix sent una dona “molt més segura de si mateixa”. Els de casa seguiran sent “un pilar insubstituïble” a l’hora d’afrontar els moments complicats, però està convençuda que sortirà reforçada d’aquesta etapa. La feina d’alcaldessa i el cas als jutjats li han demostrat que “la fermesa i l’autodeterminació són dues claus per tirar endavant”.

Mai he estat intranquil·la perquè per a mi res d’això ha suposat un daltabaix
Tota acció té reacció, i la de l’Estat ha quedat ben clara
Trobar mil càmeres que m’impedien parlar amb els companys va ser el moment més dur de la detenció
Em sembla un escàndol que encara no s’hagi resolt el cas, però és la nostra voluntat i l’afrontem com sempre: amb fermesa

Potser no sabies que...

Vol impulsar una explotació agrària amb ovelles

És un dels seus grans projectes personals. El va aparcar quan la CUP li va proposar de ser la cap de llista a les municipals del 2015.

Va viure mig any a Edimburg

Va estudiar dret però en acabar les classes tenia clar que no es volia dedicar a l’advocacia. De fet, actualment segueix treballant en el treball de final de carrera. Quan va acabar els estudis tenia 27 anys i va decidir marxar sis mesos a Escòcia amb l’objectiu d’aprendre anglès i intercanviar experiències amb gent d’arreu del món.

És una fan del novel·lista Georges Simenon

És una amant de la lectura. Va començar a llegir novel·les de Simenon als 12 anys. Ara per ara, assegura haver-ne llegit una seixantena, però encara li’n queden una pila fins a arribar a les 114 que va escriure el novel·lista. Reconeix que amb l’alcaldia li és complicat trobar moments per a la lectura, però ho fa sempre que pot.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vuit senadors catalans compareixen aquest dimarts al Parlament pel 155

La compareixença es produeix a instàncies de JxSí

La compareixença es preveu maratoniana, perquè a les vuit compareixences s’hi suma la intervenció de tots els grups

barcelona
 

Una jutgessa ordena a la policia un informe sobre la seva actuació davant la seu de la CUP

barcelona
 

Rajoy no descarta ampliar el 155 a més de sis mesos

madrid
 

Puigdemont vol anar al Senat

barcelona
 

L’ofec econòmic al govern posa el tercer sector en alerta roja

barcelona
 

Pel PSC gironí, ni 155 ni DI

girona
 

Veus crítiques al PSC en contra de l’aplicació del 155

tarragona
 

Campanya d’El Punt Avui per la llibertat dels Jordis

Barcelona
 

El ple de Figueres exigeix aturar l’aplicació del 155 que suspèn l’autonomia

FIGUERES