Política

Núria Picas

Candidata per ERC

“El 21-D és l’autèntica cursa de les nostres vides”

Núria Picas, campiona del món d’Ultra Trail i ara candidata per ERC, creu que si el 21-D guanyen els partits constitucionalistes, “la venjança serà terrible”

Confio que el dia 21, a l’hora d’anar a votar, tinguem tots ben present el record del que va passar l’1 d’octubre

Núria Picas ho és tot en el món de les curses de muntanya. Campiona del món d’Ultra Trail, aquesta manresana establerta a Berga fa ara el salt a la política amb ERC, que l’ha situat en el número 25 de la llista per Barcelona.

Què l’ha fet entrar en política i per què amb ERC?
Penso que és un moment fonamental i que toca fer un pas endavant per intentar ajudar el nostre país. Pel que fa al partit, soc una persona que em moc molt per intuïció, i la d’ERC és una llista en la qual confio plenament. Conec alguna de les persones que la lideren, com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell o Marta Rovira. Són gent molt ferma amb la qual em sento còmoda i amb la que em ve molt de gust col·laborar.
Ho tenien parlat des de feia temps? Com va anar, el seu ‘fitxatge’?
No n’havíem parlat mai. Pensa que aquestes eleccions les ha convocat el govern de l’Estat d’un dia per l’altre i les coses s’han hagut de fer contra rellotge. A mi em van fer la proposta, m’ho vaig rumiar unes hores i vaig decidir fer el pas.
El context actual, amb mig govern i els dos responsables d’Òmnium i l’ANC a la presó i l’altre mig a l’exili, suposa una pressió afegida?
Més que una pressió, és una situació estranya, que no s’hauria de produir en cap democràcia moderna i que ens suposa una dificultat afegida i un clar desavantatge amb vista a la campanya. Però penso que tot plegat ens ho hem de prendre com una motivació afegida. Una de les coses que distingeix el poble de Catalunya és la capacitat de tirar endavant en l’adversitat i la intel·ligència col·lectiva. I de tot això n’hem de treure la força suficient per arrasar en vots el 21-D. Per això estic aquí, per demanar aquest vot massiu i per reivindicar un altre cop l’esperit de l’1 d’octubre.
Com va viure l’1-O?
Vaig anar a defensar les urnes a Berga, que és on visc i on vaig poder votar. Però després, a la tarda, vaig anar a defensar una altra part de mi, que és tota la família que tinc vivint a Calders, al Moianès. Vam sentir notícies del que havia passat en pobles veïns, com Fonollosa, i vam pensar que tocava anar-hi per si de cas. Estic segura que aquella jornada va marcar una fita en la història del nostre país, i és una de les raons que em van convèncer a fer aquest pas. Confio que el dia 21, a l’hora d’anar a votar, tinguem tots ben present el record del que va passar l’1 d’octubre.
Semblava que la independència havia de ser una qüestió de dies i ara es recupera el discurs que això va per llarg i que serà una cursa de fons.
I ho serà, evidentment. Pensa que les curses que acostumo a fer són una barbaritat a ulls de la gent, entre cometes, normal. Són curses de vuitanta, de cent i de fins a cent setanta quilòmetres. però el nostre país està immers en una autèntica Ultra Trail, no de vint-i-cinc hores, com la que vaig fer a Chamonix, sinó de 300 anys. I l’hem de guanyar, perquè si no ho fem viurem agenollats com a mínim les properes dues dècades. Perquè estic convençuda que si guanyen els altres, la venjança serà terrible.
És optimista?
I tant que sí. Soc optimista de mena, i penso que tenim les eines i la gent per tirar endavant. L’1 d’octubre vam votar la República i el dia 27 la vam proclamar, i si no la vam executar va ser per protegir la ciutadania d’una resposta violenta de l’Estat espanyol. Que el govern va tenir una actitud paternalista? Potser sí, però hem d’anar a totes i ens ho hem de creure. Hem arribat molt lluny, però això encara no s’ha acabat i hem de fer un últim esforç perquè el 21-D és l’autèntica cursa de les nostres vides.
Si les coses no canvien, viurem una campanya estranya i molt polaritzada. També la preveu crispada?
Doncs sí. D’entrada molt anòmala, perquè els nostres líders estan a la presó o a l’exili. I crispada? És evident que en una banda hi ha els tres partits del bloc independentista, que compartim uns mateixos objectius com són recuperar les institucions catalanes, treure de la presó els membres del govern legítim i acabar de construir la República. I en l’altra banda tenim els partits del 155, un bloc que ens ho està tombant tot, que frena el creixement del nostre país i que amenaça aspectes bàsics per a la nostra societat com el model d’escola o els mitjans públics. Són els mateixos partits que han fet tombar 65 lleis des del 2009, lleis tan importants com per exemple la de la pobresa energètica. La polarització és evident, tant com la necessitat de guanyar per tirar endavant com a país.
En les eleccions de fa dos anys, nombrosos representants de la societat civil es van incorporar al Parlament com a diputats. Ha tingut l’ocasió de parlar amb alguns d’ells?
Doncs sí. He tingut la gran sort de tractar i conèixer alguns d’ells com Carme Forcadell, Anna Caula o Lluís Llach, que han tingut l’oportunitat de sumar i de viure des de primera fila uns moments absolutament històrics. A alguns els vaig trucar i en vam animar a presentar-me. Per molts motius, tot i que jo em quedo amb la possibilitat d’aprendre i de representar la gent del món de l’esport, on massa sovint hi ha por a parlar de política. I no hauria de ser així.
Mai ha amagat la seva ideologia. No li ha reportat problemes?
He rebut molts insults i amenaces, però la majoria a través de les xarxes socials, que per mi no tenen cap valor. I sí que és cert que se m’han tancat algunes portes pel que fa a patrocinis, però se me n’han obert d’altres, d’empreses del país que confien en mi i en la meva feina i a les quals estic molt agraïda. Els diners són importants, però jo he preferit anar sempre amb la veritat per davant. Potser viuré amb menys, però seré molt més feliç i tindré la consciència tranquil·la.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Sànchez
Expresident de l'ANC, número 2 de Junts per Catalunya i empresonat al centre penitenciari de Soto del Real

“No puc acceptar de cap manera el relat del jutge atribuint-me una «explosió violenta»”

“La victòria de Puigdemont és l’únic resultat que Rajoy no podrà manipular ni amagar a l’opinió pública internacional”

“Aviat compliré 60 dies de presó i no crec que aquesta situació es pugui allargar gaire més, però no depèn de mi ni de la meva defensa legal”

soto del real
 

Desmuntant la violència

barcelona
 
ANNA CAULA
NÚMERO 3 D’ERC PER GIRONA

“Davant les dificultats, esperit de superació”

girona
 
JORDI SÀNCHEZ
CARTA DES DE LA PRESÓ

No fallarem

 
Vanessa Muñoz
Número 22 del PSC per Barcelona

“A vegades has de prendre decisions que no són les que t’agraden”

Mataró
 

Cops de neonazis i insults a un militant de la CUP a Salt

GIRONA
 

Els comuns volen ser l’única alternativa “als dos blocs”

Girona
 

Els nacionalistes corsos obtenen la majoria absoluta

París
 

Netanyahu insta els palestins a “acceptar la realitat”

barcelona