Política

Carlos Sanchís

Número 3 per Tarragona de Catalunya en Comú

“Tenim l’obligació de parlar amb tothom, fins i tot amb els del 155”

Carlos Sanchís (la Costera, País Valencià, 1960) és mariner mercant de professió i des del 2015, regidor d’Atenció a les Persones i de Medi Ambient de Sant Carles de la Ràpita.

Quin escenari preveu l’endemà del 21-D?
Miri, estem davant d’unes eleccions anormals i polaritzades i mediatitzades entre dos blocs, i Catalunya en Comú tenim el gran repte de trencar aquesta dinàmica per sortir de l’atzucac. Els dos blocs, els independentistes i els del 155, no són monolítics sinó més aviat heterogenis, però no plantegen cap solució per sortir d’aquesta greu crisi que estem vivint. És evident que calen reformes estructurals importants per superar el marc autonòmic que està esgotat, però ni uns ni altres no donen resposta a aquestes necessitats. Catalunya en Comú té un paper determinant i difícil al mateix temps per buscar un encaix compartit de sobiranies entre Catalunya i Espanya. Ara, teòricament, tenim declarada una República que no existeix, és als llimbs.
Aleshores, amb qui estan disposats a parlar i amb qui estarien disposats a governar?
Tenim l’obligació de parlar amb tothom, fins i tot amb els del bloc del 155, i finalment veurem amb qui ens entenem millor. Però nosaltres no tenim vocació d’àrbitres; som jugadors, i permeti’m dir que crec que som jugadors d’avantguarda.
Em sembla increïble que no descarti un pacte amb el PP.
El PP s’ha autoexclòs de qualsevol pacte. Miri, ara la nostra prioritat és fer fora el PP de totes les institucions, sobretot a Espanya. Perquè la repressió de què tant parlen els independentistes no només ha caigut sobre Catalunya. La llei mordassa o la reforma laboral han castigat gent d’arreu, catalana, castellana, valenciana o manxega.
Però un pacte amb Ciutadans i el PSC el veu factible si sumessin?
O per què no un amb ERC i el PSC? Jo crec que si sumem hem de prioritzar l’eix d’esquerres, perquè compartim moltes més coses que hem de ser capaços de valorar.
Posem que el bloc independentista guanya les eleccions amb vots i escons i formen govern sense necessitar el seu suport. Què pot passar?
Si guanyen i sumen, les forces independentistes hauran de fer un exercici de realisme polític. En un estat de dret reconegut internacionalment és molt difícil, per no dir impossible, aplicar l’estratègia unilateral per aconseguir la independència. Hauran de fer renúncies i negociar canvis profunds, el primer el de la Constitució.
Però si la gent vota majoritàriament pels partits independentistes i aquests en el seu programa es comprometen a implantar la República, seria una estafa democràtica que no complissin el seu programa...
Cert, però insisteixo que cal un exercici elemental de realisme per admetre que en política no tot és possible i viable. Com a mínim cal tenir en compte que els grans projectes necessiten temps i consens social. Podem criticar i canviar les lleis espanyoles, però hem de respectar les lleis internacionals. El projecte independentista s’ha venut com un camí de roses i ha estat un fracàs, un engany.
La violència física i institucional del bloc del 155 ha fet inviable la implantació de la República, no li sembla?
Ja li he dit abans que tota aquesta repressió no és només patrimoni dels catalans. Miri, quan jo sento alguns del bloc independentista que diuen alegrement que Espanya és feixista, jo contesto que no, que Espanya no és feixista, en tot cas ho és el PP, i aquest matís em sembla molt important. Espanya està reconeguda internacionalment com un estat de dret i una monarquia parlamentària, i això s’ha d’acceptar.
Però el seu partit defensa el dret a decidir i fins i tot un referèndum d’autodeterminació legal pactat amb l’Estat.
És que ens cal repensar la relació Catalunya-Espanya. Ens cal reformar la Constitució i moltes altres coses per donar respostes a les necessitats socials i polítiques que reclama Catalunya. Aquest procés va néixer malalt i ha d’acabar de la millora manera possible, i això només ho aconseguirem amb diàleg i aliances polítiques, a Catalunya, a Espanya i a Europa.
Per tant, vostè què votaria en aquest hipotètic referèndum, sí o no?
Jo votaria per la confederació, no per la independència. Cal tenir clares les sobiranies que corresponen a cadascú; quines són exclusives de Catalunya i quines es poden compartir amb l’Estat i amb Europa. Calen reformes profundes, i això vol dir treballar molt i donar-nos més temps. L’error ha estat convertir la independència en l’eix principal de l’agenda política, perquè aquesta polarització ha fet oblidar allò que realment preocupa la gent.
Vol dir que no preocupa més la repressió i la retallada de llibertats?
Segons la darrera enquesta del CIS, el que més preocupa els catalans és l’atur.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra defensa Costa: “Si algú ha lluitat amb totes les forces per no desviar-nos del mandat de l’1 d’octubre és ell”

Barcelona

Iceta: “ERC és una formació acomplexada davant de Junts i Puigdemont” 

Barcelona

Aragonès garanteix que el Govern posarà “tots” els mitjans sanitaris per “evitar fer passos enrere” en la desescalada

Santpedor
LA CRÒNICA

“No ens rendirem!”

Amnistia només de paraula

Barcelona

El Suprem ho torna a fer

Barcelona

La meitat de vacunes el 2020

Washington

Els presos hi veuen “venjança” i “escarment”

Barcelona

El govern dibuixa nou escenaris electorals en pandèmia

Barcelona