Política

Maria Ballester

Número 4 de la llista de la CUP per Barcelona i regidora a Arenys de Munt

“La desobediència no es va pair prou ni acceptar per una banda”

Nascuda el 1973 a Barcelona, és llicenciada en ètica i filosofia política. Va treballar quatre anys a la secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat i ara ho fa a la televisió del Maresme

P

er primer cop anirà de candidata al Parlament i a primera fila. Hi comptava?
No, ni de bon tros. Aquí no et postules ni t’ofereixes. És un treball des de les bases, on les assemblees locals pensen en qui els pot representar i la comissió de llistes trien els perfils segons el que hi podem aportar. El meu nom va sortir des del Maresme, també pel fet de ser una dona i per provenir del municipalisme.
Li va costar decidir-se per acceptar la proposta?
La veritat és que no. Penso que la situació actual és tan greu i necessitada que ens posem a treballar que jo m’arremango allà on crec que puc fer feina. Tothom té el seu lloc davant del que està passant. La CUP tenim clar que la feina s’ha de fer des de les mobilitzacions al carrer. Des de la perspectiva que tinc per experiència professional i com a regidoria, on crec que puc fer feina és al Parlament, però seguint de prop el que passa al carrer.
La força de la gent ho pot tot?
Sí, i l’exemple més clar va ser l’1-O. Les imatges de gent fent retrocedir els policies, les aturades de país, la retirada de diners dels bancs, la gent que fa uns dies es va plantar per les obres de Sixena. La gent es mobilitza per xarxes socials i decideix no quedar-se a casa. Estic convençuda que es pot explotar molt més el que pot arribar a fer la gent. Tot aquest sistema muntat en base a un poder financer que ho mercantilitza tot, té una trampa. Sense allò que està explotant, que són les persones, no és res. Tenim molta força com a consumidors que ens han fet ser. Defensem la vida republicana i la sobirania personal perquè cadascú tingui el poder de decidir.
Parlant de república, que li va semblar la proclamació que es va fer?
Baixava amb cotxe a Barcelona per celebrar-ho i quasi em poso a aplaudir. En aquell moment precís, una desil·lusió enorme.
Creu que s’hauria pogut mantenir?
Crec que sí, com a mínim per la convicció. Tots ja hem fet autocrítica perquè hi vam arribar sense la feina necessària feta. Uns pensant que l’endemà tindríem la República i tot seguiria com si res. Ja vam advertir abans que hi haurà un període que s’haurà de lluitar molt i que s’haurà de desobeir. Com es marxa si no es marxa, és així de clar. Tot aquest procés de desobediència no es va pair ni acceptar per una banda. Calien aquestes famoses estructures d’estat, algunes més treballades i d’altres eren insuficients i no existien.
Alguna cosa més va fallar?
La confiança cega que tot anava sol i no haver avaluat prou el poder de mobilització de la gent, que és el que ens va fer avançar. L’1-O va ser una sorpresa per a l’Estat espanyol però també per a molts que es pensaven que no es faria el referèndum.
La CUP s’ha quedat sola apostant per la unilateralitat. No hi ha marxa enrere?
No es pot anar enrere. Construir la República serà molt dur, sobretot en els primers moments que caldrà una desobediència no només de caire institucional sinó de cadascú de nosaltres. Esperem que la resta de forces independentistes vegin que és impossible negociar res.
La resta, però, es manté en la negociació.
Ahir mateix parlaven de negociar i si no l’endemà s’apunten a la unilateralitat. Això és perdre el temps. La gent està preparada, ja s’ha pronunciat a l’1-O.
Sense una àmplia majoria s’avindran a possibles pactes amb la resta de forces?
En aquests moments de desconcert el més important és tenir clar l’objectiu i nosaltres no dubtem que passa per la unilateralitat. Tenim un projecte darrere per fer-ho. No és moment de barallar-se sinó de buscar majories molt àmplies. Si es tracta de dir prou a l’Estat espanyol amb aquesta diversitat de matisos, perfecte. Volem discursos positius, no podem normalitzar el que estan fent contra les nostres llibertats.
I la prioritat per l’endemà del 21 quina serà?
Es començarà a parlar entre nosaltres com atenem la situació d’emergència social. I fer-ho des d’una nova lògica, trobar les polítiques de xoc. Parlo de la banca pública o els decrets de dignitat que volem restablir per prendre la gestió de les infraestructures més bàsiques, com les energètiques i de comunicacions.
I com es fa sense institucions?
Caldrà aplicar la desobediència i confiar en altres estructures institucionals paral·leles com agències, organitzacions i espais on fer les polítiques. S’ha de combinar el Parlament, les institucions i les persones al carrer. Amb el 155, fer fora les forces d’ocupació i exigir l’alliberament dels presos polítics, tenim un consens majoritari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol puja el pressupost de la Casa Reial un 6,9% en els comptes del 2021

Madrid

Organitzacions de l’Esquerra Independentista acusen el govern d’espiar-los

Barcelona

Els pressupostos de l’Estat preveuen destinar a Catalunya 1.999 milions d’inversions territorialitzables

Madrid

Un eurodiputat francès comença una vaga de fam per exigir a Merkel i Macron més recursos en sanitat, clima i ocupació

Brussel·les
En directe

Montero lliura els pressupostos al Congrés

Barcelona

Arxivada la peça sobre els encàrrecs de Corinna Larsen a Villarejo

Madrid

L’independentisme exigeix la llibertat pels detinguts en l’operació de la Guàrdia Civil

Barcelona

La Guàrdia Civil vincula Oriol Soler amb Assange, Snowden i una “estratègia de desestabilització” del Kremlin

barcelona

ERC presenta una esmena perquè la Conferència de Presidents pugui aixecar l’estat d’alarma als 4 mesos

Madrid