Política

Ester Pujol

Número 26 del PSC i alcaldessa de Tiana

“Les transformacions importants s’aconsegueixen amb diàleg i consens”

Nascuda a Barcelona el 1967, viu a Tiana des del 1986. És l’alcaldessa d’aquest municipi des del 2011 i també és en l’actualitat, des del 2007, consellera nacional del PSC

Com defineix la seva llista, que inclou exmembres d’UDC i de Societat Civil Catalana?
És una llista sòlida i eclèctica però amb la voluntat de sumar. També és un interessantíssim experiment polític des del punt de vista positiu. Hem viscut una etapa tremendament dura en la qual els interlocutors de les principals forces parlamentàries i també del govern central no han estat vàlids. Aquesta aposta que ha fet Miquel Iceta respecte a aquesta suma de persones, que també inclou els valors d’UGT, de CCOO i dels federalistes d’esquerra, entre d’altres, dona un aire fresc respecte a tot el que s’ha viscut anteriorment.
Per què va donar suport a l’aplicació del 155 el seu partit?
Perquè la Constitució preveu que en un determinat supòsit, que aquí va tenir lloc, es pugui aplicar l’article 155. La seva aplicació real crec que ha tingut una evolució molt forta, des del punt de vista de la lleugeresa. Això no vol dir que hi estigui d’acord personalment, amb aquesta aplicació. Aquí, a Tiana, no estem d’acord amb aquesta aplicació però entenem que, si més no, hi ha unes regles del joc i que si aquestes no ens agraden el que hem de fer és canviar-les, però dins un marc legal i democràtic.
Els seus votants entendran aquest suport?
Sí. El que valoren és la coherència que hem mantingut durant uns mesos duríssims.
Si es donessin els resultats, farien presidenta Inés Arrimadas?
És una hipòtesi que es planteja i en aquest moment és precipitat donar una resposta. Quan tinguem els resultats de les eleccions, en tot cas, ja es veurà.
Així doncs, amb quines forces s’avindria a pactar el PSC?
Primer amb les forces de progrés, evidentment. També amb aquells partits que puguin garantir polítiques socials importants. No hi ha cap altre partit que no sigui el PSC que estigui parlant de polítiques socials, ja que tots els altres estan sumits dins del monotema territorial. Estem parlant d’empreses que han marxat fora de Catalunya, de l’índex de pobresa –també la infantil–, de places de la llei de la dependència incomplerta, etc. Hauríem de pactar amb aquells partits que, a més d’això, puguin garantir una estabilitat per a Catalunya.
Quina hauria de ser la solució per a Catalunya?
Crec que una reforma federal seria una bona solució per a Catalunya. Dins aquest àmbit hi ha molts models de federalisme. Això, sens dubte, ha d’incloure el màxim autogovern possible i el màxim finançament per a Catalunya.
Se sent còmoda quan s’encasella el seu partit dins del bloc constitucionalista?
Sempre que s’encasella fem el món més petit. Això està generant divisions entre els bons catalans i els mals catalans. Jo he viscut el naixement de la Constitució. Va ser un document magnífic en un moment determinat però necessita una reforma perquè el futur de tots els territoris ha de prevaler per sobre del que seria l’actual model de la Constitució. Crec, però, que ha estat un gran text que, entre d’altres, ens ha garantit des del dret a l’habitatge fins al sistema de divisió de poders i el sistema de garanties en el Parlament, que justament els dies 6 i 7 de setembre vam veure com queia.
Quin és el missatge del PSC per a la gent independentista?
Els avenços i les transformacions importants s’aconsegueixen amb diàleg i consens. No es pot pretendre fer grans salts al buit sense haver canviat les regles del joc de manera democràtica. Estic convençuda que tots tenim més a guanyar a partir del diàleg i si anéssim a l’una per plantejar quins són els objectius a curt, mitjà i llarg termini. Segur que aquest recorregut el podem fer plegats.
Vostè, que és alcaldessa, creu que el municipalisme hauria de ser més present en la vida parlamentària?
Sens dubte. Des que soc alcaldessa (2011) per a mi la Generalitat de Catalunya no ha existit. El Puosc ha caigut, la llei de barris també, així com les aportacions per a les escoles bressol, a tall d’exemple. Totes aquestes coses les estem finançant majoritàriament els ajuntaments, juntament amb una part petitíssima de la Diputació. Iceta ja es va comprometre que no es dissenyarien polítiques parlamentàries sense haver escoltat prèviament els ajuntaments.
Com a maresmenca, quines polítiques li calen a la comarca des del Parlament?
Polítiques d’habitatge, sens dubte, sobretot tenint en compte els preus que hi ha a la comarca en aquest sector. També s’ha d’insistir en la mobilitat. Per a mi aquestes dues serien fonamentals. Però també calen accions en el camp de la salut i en el de l’educació. També necessitem polítiques actives d’ocupació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rússia fa broma de la Guàrdia Civil

Barcelona

L’alcalde de Cabrera de Mar queda en llibertat amb càrrecs

Cabrera de Mar

L’independentisme es mobilitza contra les detencions

Barcelona / Igualada / Girona

El govern espanyol puja el pressupost de la Casa Reial un 6,9% en els comptes del 2021

Madrid

Organitzacions de l’Esquerra Independentista acusen el govern d’espiar-los

Barcelona

Els pressupostos de l’Estat preveuen destinar a Catalunya 1.999 milions d’inversions territorialitzables

Madrid

Un eurodiputat francès comença una vaga de fam per exigir a Merkel i Macron més recursos en sanitat, clima i ocupació

Brussel·les
En directe

Montero lliura els pressupostos al Congrés

Barcelona

Arxivada la peça sobre els encàrrecs de Corinna Larsen a Villarejo

Madrid