Política

La Comissió Europea intervé contra Polònia

Brussel·les activa l’article 7 del Tractat de la Unió, que preveu la suspensió del dret a vot d’un estat membre

Considera que ha aprovat lleis que violen la independència judicial

Nova escalada de tensió entre Brussel·les i Varsòvia. La UE tancarà l’any amb un altre conflicte obert per resoldre el 2018. Dos anys i multitud d’advertències inútils després, la Comissió Europea (CE) va fer el pas ahir anunciant, per primera vegada a la història, l’activació del famós article 7 del Tractat de la UE, l’anomenat “botó nuclear”, que preveu en última instància la suspensió del dret a vot d’un estat membre al Consell si viola els valors fonamentals.

Però va optar per la versió més moderada, i va demanar simplement al Consell que constati si el govern polonès posa en risc o no l’estat de dret en aquest país membre.

El vicepresident de la CE, Frans Timmermans, va assegurar ahir que “no tenien cap més alternativa” i que l’activació s’ha fet “a contracor”. Timmermans va voler deixar clar que no hi ha un acarnissament especial cap a Polònia pel color polític del seu govern, sinó que, quan hi ha “un problema d’estat de dret a un estat membre”, és un afer europeu.

Avís a Àustria

En aquest sentit, va avisar que, per exemple, si el nou govern austríac, format en coalició amb la ultradreta, va en “la mateixa direcció”, llavors “la Comissió actuaria”. Entre l’espasa i la paret, el president del Consell i polític polonès, Donald Tusk, adopta el delicat rol de policia bo per salvar les relacions entre el seu país i la institució que representa. Tusk alertava ahir els mitjans locals que “la reputació de Polònia” està en joc a la UE, però va intentar calmar els ànims tot assegurant que no espera que s’apliquin sancions a curt termini. Lluny de motivar un canvi a Varsòvia, la decisió de Brussel·les ha generat una reacció irada. El president polonès, Andrzej Duda, va anunciar en una declaració retransmesa en directe per televisió que promulgava dues lleis que reformen el sistema judicial. Aquestes mateixes lleis són les que Brussel·les fa mesos que critica perquè considera que són contràries a la Constitució polonesa i que generen “una falta d’independència judicial”. La CE sosté que l’executiu del partit euroescèptic Llei i Justícia (PiS) ha adoptat més de 13 lleis que “sistemàticament” permeten “interferir políticament en la composició, els poders, l’administració i el funcionament” de la justícia.

Així doncs, amb poc menys d’una setmana en el càrrec, el nou primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, haurà de gestionar l’envestida més dura que ha impulsat mai Brussel·les contra un estat membre.

Amb un to menys desafiant que el president polonès, Morawiecki va apel·lar ahir a un “diàleg obert i honest” amb la CE, però va defensar les mesures adoptades al seu país. “La reforma judicial és profundament necessària”, va sostenir Morawiecki. També va enviar un missatge a Timmermans en què defensa que “Polònia és tan lleial a l’estat de dret com la resta de la UE”.

Carta de Juncker

El president de l’executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, no ha perdut el temps a cridar Morawiecki. Al mateix temps que Timmermans anunciava l’activació de l’article, el luxemburguès publicava una carta amb la qual el convidava a una reunió el dia 9 de gener.

Després del fracàs comunicatiu entre tots dos executius durant els últims dos anys, Juncker apel·lava en el seu escrit a començar “un diàleg autèntic” amb l’objectiu de poder “superar les diferències”.

LES FRASES

Hem activat a contracor l’article 7.1; els fets no ens deixaven cap més alternativa
Frans Timmermans
VICEPRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA
Polònia està tan compromesa amb l’estat de dret com ho està la UE
Mateusz Morawiecki
PRIMER MINISTRE POLONÈS

Varsòvia pot eludir el càstig si fa cas dels consells

Natàlia Segura

Sota l’amenaça de l’article 7 del Tractat de la UE, hi ha la lletra petita que dilueix les conseqüències pràctiques a curt termini que té aquesta decisió. La CE ha aplicat l’apartat 1, que només preveu una constatació del Consell i el Parlament sobre si està posant en risc l’estat de dret, i que requereix el consens d’almenys 22 estats membres. En els últims anys, l’eurocambra ha fet costat a l’executiu comunitari i, per tant, els estats membres tindran l’última paraula. Això significa que, com a mínim, un país de l’est d’Europa hi ha d’estar d’acord. Sigui quina sigui la decisió, l’executiu comunitari pot tornar a demanar al Consell Europeu, on seuen els caps d’estat i de govern, que també s’hi pronunciï. Si llavors constata la desobediència de Varsòvia es pot decidir sobre la suspensió del dret a vot. Però només la constatació requereix la unanimitat dels estats membres, i Hongria ja té clar que hi votaria en contra. Tot i això, Polònia encara pot evitar el procediment si aplica les recomanacions de la CE en menys de tres mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez aposta per un “diàleg bilateral” amb Torra

El president espanyol destaca una “voluntat de tots per intentar normalitzar les relacions”

Pedro Sánchez considera que les lleis recorregudes al TC “poden ser examinades perfectament pel govern espanyol”

París
 

La regidora Blanca Albà relleva Neus Lloveras com a candidata del PDeCAT a l’alcaldia de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú
 

Torrent reivindica la flama del Canigó: “Representa els anhels i la reivindicació de llibertat”

Barcelona
 

Torra demana seguir l’exemple de Prat de la Riba per “bastir un cos d’estat republicà per a Catalunya”

Valls
 

Cospedal: “Si els atacs d’ETA no van aconseguir acabar amb Espanya, no ho aconseguiran Puigdemont i Torra”

Barcelona
 

L’advocat belga de la demanda a Llarena: “Hi ha violacions flagrants, els jutges espanyols actuen de forma estranya”

Brussel·les
 

Creu i ratlla a la monarquia

barcelona
 

Aragonès: “Hi haurà més 1-O i cal garantir que acabem guanyant”

barcelona
 
Itàlia
Nou govern de coalició

Salvini, el capità caníbal

Roma