Política

ELS PROTAGONISTES

Tot més obert pel final de l’etapa Corominas

El PDeCAT creu que la feina que ha fet l’alcalde durant aquests vuit anys avala el partit per retenir el govern, mentre que els altres grups hi veuen una oportunitat

Definir els usos de l’hospital vell i millorar l’illa del Carme, qüestions clau

JOSEP BERGA
ALCALDABLE DEL PDeCAT
No ho és oficialment, però ningú dubta que serà l’únic candidat que es presentarà a les primàries. Home de confiança de Josep Maria Corominas, ell mateix li ha anat cedint protagonisme, i més des que una enquesta interna va destacar que era el membre del govern olotí més ben valorat. Ha dirigit el PIAM del barri de Sant Miquel i lidera les polítiques de cultura i serveis socials.
ANNA BARNADAS
ALCALDABLE D’ERC
Ha guanyat les primàries d’ERC i encapçalarà la llista republicana. En el seu cas, l’inici de la cursa cap a l’alcaldia ha estat més evident, ja que, a mig mandat, l’anterior cap de llista i portaveu municipal, Pere Gómez, va renunciar a l’acta de regidor, cosa que la va situar en una posició preferent per ser la cara visible del nou projecte republicà per a Olot.
JOSEP GUIX
ALCALDABLE DEL PSC
Si se li demana, afirma que té ganes de repetir, però que això no depèn d’ell. Ningú dubta que tornarà a ser el número u del PSC i que haurà d’encapçalar un projecte que freni la davallada que ha registrat el partit des que Lluís Sacrest va deixar l’alcaldia. Caldrà veure si l’afecta el trencament de la coalició amb el PDeCAT per la posició de la seva formació amb relació al procés.
RAÜL MASSANELLA
REGIDOR DE LA CUP
En el cas de la CUP, és evident que saber qui serà el o la cap de llista és una autèntica incògnita. L’assemblea local decidirà. Massanella és un veterà de la política local olotina. Fa poc ha obtingut l’acta de regidor en substitució de Lluís Rubió, i podria ser un dels més ben situats. La CUP ha iniciat ara trobades obertes per recollir idees per al programa.
XEVI GARCIA
ALCALDABLE D’OEC
És la primera experiència en el ple d’Olot d’aquest sindicalista, que ha sabut marcar un perfil propi molt ben definit. Vist l’estret marge de vots gràcies als quals va obtenir representació i la feina feta, tot fa pensar que repetirà com a cap de llista. Igual que la majoria dels altres possibles caps de llista, diu que correspon a la militància decidir-ho.
Josep Maria Corominas no repetirà, i els rivals del PDeCAT hi veuen una oportunitat per fer realitat un canvi de cicle polític
La millora urbanística de l’illa del Carme serà un dels grans reptes del pròxim mandat, governi qui governi

Es tanca l’era Josep Maria Corominas (PDeCAT). L’actual alcalde ja va anunciar en l’última campanya electoral que no repetiria. La conseqüència més evident és que els partits que volen concórrer a les eleccions hi veuen una bona oportunitat per aconseguir un canvi de cicle. En el cas d’ERC, per exemple, ho ha evidenciat fent el relleu al capdavant del grup municipal a mig mandat per donar més visibilitat a Anna Barnadas. El PDeCAT també s’ha anat preparant i ha convertit Josep Berga –que serà el cap de llista si té el vistiplau de les primàries del partit, en què serà candidat únic– en un superregidor. Berga ve avalat per una enquesta interna que el situa com a membre més ben valorat de l’equip de govern. El regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda, serà l’altre actiu important de la llista.

El nou PDeCAT –segurament es presentarà amb la sigla Junts per Catalunya– treballa per presentar una llista i un programa continuistes, però alhora amb un perfil propi. Vayreda parla de rellançament del grup municipal i espera que hi ajudi el fet de no estar lligats als pactes i coalicions històrics. El mateix Josep Maria Corominas recorda que ell només ha estat el cap visible durant vuit anys d’un projecte col·lectiu que ara vol tenir continuïtat amb un relleu al capdavant. Sigui com sigui, el PDeCAT confia en la feina feta, que s’ha centrat en la reactivació d’Olot, amb la promoció econòmica com a eix vertebrador de la resta de polítiques –“sense deixar de banda ningú”, no s’ha cansat de repetir l’alcalde.

Caldrà veure, d’altra banda, si es manté l’increment de vot d’ERC i si els resultats de les properes eleccions municipals fan possible el govern alternatiu que va intentar fer prosperar ERC el 2015 en vista que havia pujat de dos a cinc regidors i que el PDeCAT, aleshores encara CiU, no havia obtingut la majoria absoluta. No va lligar caps, però, amb la CUP, Olot en Comú i el PSC, que finalment va donar suport a l’equip de Corominas.

Hi ha dos aspectes que seran clau, més enllà del panorama que s’obre amb el final d’etapa citat i de les llistes que confeccioni cada partit. Per una banda, caldrà veure si Ciutadans es presenta a Olot i, si és així, quin gros manté dels 3.000 vots que va aconseguir en els comicis catalans del 21 de desembre. Cal tenir en compte que un regidor a Olot s’obté quan es voregen els 1.000 vots. Una altra incògnita és Plataforma per Catalunya, que ha anunciat que concorrerà als comicis tot i haver perdut el 2015 la representació al consistori, i si el PP, que també la va perdre en la mateixa convocatòria, hi serà i quants vots aplegaran els uns i els altres.

L’altre aspecte clau és la conjuntura política d’àmbit general. I és que, abans de les municipals, s’ha de celebrar el judici als membres del govern i activistes empresonats, poden passar coses a la Unió Europea amb relació al procés d’autodeterminació, i caldrà veure els efectes de la moció de censura al govern del PP i els efectes col·laterals que tot plegat pot tenir al territori. Cal tenir en compte que en el ple hi ha persones significades en el marc del procés independentista.

Qüestió de model

En espera que els partits que concorreran en les pròximes eleccions municipals defineixin els respectius programes, es pot afirmar que hi haurà una doble confrontació de models. Per una banda –la més evident–, hi haurà l’enfrontament entre els favorables a la implantació de la República catalana i els que s’hi oposen. El PDeCAT, ERC i la CUP s’arrengleren en el primer bàndol, amb els matisos de cada partit, i al cantó contrari hi haurà el PSC i potser els partits ara sense representació: PxC i el PP. Mantenint equidistància entre els uns i els altres, és previsible que hi trobem Olot en Comú.

L’altra confrontació de models es produirà en l’àmbit de les polítiques municipals. Aquí hi haurà el bloc dels partits que centren totes les iniciatives en l’àmbit de la promoció econòmica i que, per tant, apostaran per mimar el sector industrial, el de més pes en el PIB olotí, perquè generi ocupació. En aquest cas, aprofundir en la línia iniciada ara per reclamar una ocupació amb sous dignes i apostar per la formació de treballadors qualificats serà un dels cavalls de batalla importants. El president del Cercle Euram Garrotxa, Óscar Rodríguez, recorda que el futur govern d’Olot haurà de dedicar esforços a promoure una formació de grau mitjà més adaptada a les necessitats de les empreses. Afirma que cal apostar decididament per les infraestructures TIC, perquè la indústria garrotxina, que està molt tecnificada, pugui afrontar amb garanties l’era 4.0. Així mateix, assenyala que la construcció de manera immediata de la variant nord d’Olot desdoblada és clau per afrontar els cicles d’expansió econòmica. La variant, doncs, tornarà a ser, després de més de 30 anys, un dels punts que figuraran en la majoria dels programes electorals. El nou govern d’Olot haurà de picar pedra a Madrid perquè el govern espanyol desencalli definitivament el tram que li correspon projectar i executar.

La millora urbanística del sector del Carme serà un altre dels grans reptes del futur govern olotí. És l’últim gran espai que quedarà per rehabilitar i dinamitzar el centre i, per tant, una bona oportunitat per donar l’empenta definitiva a la regeneració en tots els àmbits del nucli antic, llargament reivindicada per Olot en Comú i la CUP. El pla integral d’actuació municipal, redactat amb una àmplia participació, ha de ser clau per resoldre problemes endèmics, sobretot els relacionats amb l’habitatge –l’aspecte en què la CUP ha estat més bel·ligerant, i presumiblement ho continuarà sent.

On hi haurà més divergències és en la qüestió dels usos del sector de l’antic hospital Sant Jaume que queda per ocupar. Tots els grups coincidiran que s’ha de reactivar al més aviat possible, però no en el contingut. Continuarà, doncs, el debat sobre si s’hi han de concentrar els serveis municipals ara dispersos (CUP), allotjaments per a estudiants (PSC), espais per a les entitats (ERC), si s’hi ha de consolidar l’ampliació del geriàtric (PDeCAT), etc. És una peça clau per la seva ubicació, a l’entorn del nucli antic. I, més enllà dels aspectes més generals, un altre punt de controvèrsia serà l’aprofundiment en els models de participació ciutadana iniciats durant aquest mandat amb les consultes sobre el correbou, la variant i el nou Firal i els pressupostos participatius. La CUP, per exemple, vol treballar per aconseguir una participació més ambiciosa, com diu Massanella.

En el capítol d’atenció a les persones, hi entraran en joc un ampli ventall de qüestions: l’habitatge, les polítiques contra la pobresa i l’exclusió social, la formació dels joves en risc d’exclusió, l’oci nocturn, la potenciació de la cultura, una nova piscina coberta i pública, etc. I, segurament, tindrà molta rellevància el model energètic que defensi cadascuna de les formacions, atenent l’aposta decidida que s’ha fet per les renovables.

Les frases

Olot és una ciutat petita i ha de treballar per atraure i retenir el talent. Hem d’evitar ser exportadors de talent com fins ara
Caldria crear un nou espai que potenciï la divulgació cultural i redactar un llibre blanc de la cultura
Cal afrontar la falta de pisos de lloguer, un problema que afecta sobretot les persones migrades, i impulsar iniciatives per evitar l’exclusió social de joves desarrelats amb poca formació
S’ha de pensar una oferta d’oci nocturn per als joves per sortir de l’esmorteïment en el qual estem sumits
Cal treballar per un protocol integral i holístic contra les agressions sexistes durant les festes lúdiques
L’eix comercial s’ha de potenciar fins a la plaça Major i la plaça del Carme

Óscar Rodríguez

PRESIDENT D’EURAM GARROTXA

Jesús Gutiérrez

PRESIDENT DEL PEHOC

Carles Ollé

PRESIDENT DE CÀRITAS GARROTXA

Jordi Feu

PROFESSOR DE PEDAGOGIA DE LA UdG

Laura Comas

DEL COL·LECTIU FEMINISTA LA DALLA

Jordi Rovira

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE COMERÇ



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més mossos per a anticorrupció

BARCELONA

La llei d’habitatge envaeix les comunitats, diu el CGPJ

madrid

Malestar per l’exclusió de tres comarques a la consulta pels Jocs

Barcelona

El Parlament porta al ple la retenció de l’escó de Juvillà

Barcelona

El PP imita Cs portant tensió als carrers i la política al jutjat

barcelona

La ministra de Justícia avisa que cal complir amb el 25%

barcelona
FRANCESC SERRA
PROFESSOR DE RELACIONS INTERNACIONALS DE LA U.A.B

“A ningú li interessa un conflicte bèl·lic a Ucraïna”

BARCELONA

El síndic de greuges crida a limitar les descàrregues amb pistola elèctrica

Barcelona

L’OTAN reforça la rereguarda d’Ucraïna per l’amenaça russa

Brussel·les