Política

ELS PROTAGONISTES

La discussió pel ramal de la C-32 arriba al TSJC

El debat sobre les infraestructures i la millora de la destinació han ocupat l’acció política lloretenca

L’equip de govern, al principi format per vuit edils, ara en té onze per l’entesa del PSC amb ERC-Avancem i CiU

JAUME DULSAT
ALCALDE (CiU)
Després de Xavier Crespo i Romà Codina, Jaume Dulsat va mantenir l’alcaldia per a CiU amb 6 regidors de 21. Dulsat, professor universitari de turisme, ha encapçalat un equip de govern divers en un mandat “de gestió”. La principal controvèrsia ha estat l’allargament de l’autopista C-32 fins a Lloret. El desembre del 2015, el consistori va desistir de fer una consulta.
ANTONIO LORENTE
TERCER TINENT D’ALCALDE (PSC)
El PSC va ser la segona llista més votada, amb Antonio Lorente al capdavant (3 regidors, en lloc dels 4 del 2011). No van entrar en l’equip de govern, però s’hi van incorporar l’abril del 2016. La baixa de Lorente per malaltia ha obligat Cristian Fernández i Eduardo López a assumir més tasques. Del 2003 al 2016, el PSC va estar a l’oposició.
JORDI OROBITG
SEGON TINENT D’ALCALDE (ERC-AVANCEM)
ERC va incorporar alguns dels regidors del PSC, com ara el portaveu socialista del 2011, Joan Bernat (ara regidor d’Urbanisme). ERC-Avancem ha estat soci de CiU des del principi, i el seu portaveu, Jordi Orobitg, és el responsable municipal del pla operatiu. Orobitg, antic diputat al Parlament, repetirà com a alcaldable d’ERC el 2019.
XAVI RODRÍGUEZ PACIOS
PORTAVEU D’ICV-EUiA
Amb el Moviment Independent de Lloret (Millor) de Marc Fuertes amb un to menys contundent que en el mandat anterior, ICV-EUiA ha estat la veu més crítica amb la gestió municipal, tot i que al principi va avalar els comptes, igual que el PSC. “Vostès no tenen projecte”, han dit sovint els dos edils del grup, Xavi Rodríguez Pacios i Miguel Garcia.
ENRIC MARTÍNEZ
REGIDOR NO ADSCRIT I ANTIC MILITANT DEL PP
Regidor des del 2011, Martínez va deixar el PP el març del 2016 i podria ser el cap de llista d’Independents de la Selva. Va donar suport a Dulsat en la investidura, i en els últims mesos també sol avalar els plans de l’equip de govern (CiU, ERC-Avancem i el PSC). Del juliol del 2011 al setembre del 2014, va treballar a la subdelegació del govern espanyol a Girona.
El regidor de Turisme va plegar al cap d’un any, però el pla de reconversió ha rebut l’impuls del govern, que el troba prioritari
El síndic es queixa de la proliferació dels habitatges d’ús turístic i és partidari d’anar arraconant els incívics

Els números espanten. L’any passat, Lloret de Mar va rebre 1.122.186 viatgers i s’hi van fer 5.300.048 pernoctacions. El municipi, de gairebé 37.000 habitants, té 120 establiments hotelers, amb 30.000 places. Són dades de Lloret Turisme que demostren que l’antiga vila marinera és ara un gegant del model de sol i platja. “Això té avantatges que no té la pol·lució d’una població industrial. Aquesta és la part bona. La nostra pol·lució és de vegades el comportament de certs sectors del turisme, que s’hauria de corregir. Però és difícil fer-ho. Ja entenc que l’Ajuntament no té els recursos humans suficients”, reflexiona Joan Domènech, el primer alcalde de Lloret després de la fi del franquisme (1979-1983).

La millora del sector i de les infraestructures ha centrat els primers tres anys de mandat a Lloret. Jaume Dulsat es va estrenar com a alcalde amb l’únic suport del PP a la investidura i amb la intenció d’ampliar l’equip de govern. Al cap d’un any, el regidor de Turisme, Joan Gou, va plegar per “l’immobilisme” dels agents locals vinculats al sector turístic. Jordi Sais va rellevar Gou.

Amb sis regidors electes, CiU volia integrar ERC-Avancem (dos edils) i el PSC (tres). Els seus hipotètics socis no es tenien gaire admiració –el número 2 d’ERC-Avancem, Joan Bernat, havia estat el cap de llista del PSC el 2011–, i el desglaç no va arribar fins al cap d’uns mesos. “No ens coneixíem amb CiU i els altres partits. Vam veure, però, que hi havia desunió a l’oposició i que podíem fer més feina a l’equip de govern”, reflexiona el regidor del PSC Cristian Fernández.

El PSC s’ho va rumiar uns mesos, però ERC-Avancem, amb Jordi Orobitg al capdavant, es va avenir a donar suport a CiU des del principi. Ja ho havia fet en el mandat anterior amb Romà Codina. “Ens interessa l’estabilitat i la governabilitat i no pas que Lloret estigui parat”, assenyala Orobitg.

El ramal de la C-32 ha estat el principal motiu de conflicte al poble. El 21 de desembre del 2015, el ple va deixar sense efecte l’acord de l’abril anterior –encara amb Codina d’alcalde– de convocar una consulta per copsar l’opinió sobre l’allargament de l’autopista fins a Lloret des de Tordera (passant per Blanes). Els detractors de la infraestructura van acusar Dulsat i el regidor responsable del pla operatiu, l’esmentat Orobitg, de ser uns mentiders i d’actuar deixant de banda el poble.

Aquell ple del 21 de desembre del 2015 va estar interromput mitja hora. El cap de la policia local, Joaquim Martín, hi va haver d’intervenir per calmar els ànims. Un altre acord, consensuat per CiU, ERC-Avancem, el PSC, el PP i el Millor –i sense ICV-EUiA, Ciutadans i A Lloret Sí que es Pot–, considerava “irrenunciable” l’anomenada Costa Brava Sud, que inclouria l’allargament de la C-32 i una segona part fins a Canyelles, “amb un túnel que passés per Rocagrossa”, explica Dulsat. “Vam aconseguir el compromís de la Costa Brava Sud, que encara és millor [que el del ramal].” L’alcalde no creu que el seu grup canviés d’opinió o fes marxa enrere en la consulta als veïns. “Cap dels ciutadans que van votar la nostra llista [el 2015] ens hauria dit que no féssim això. La nostra posició és que el ramal de l’autopista és necessari”, afirma el batlle. Orobitg valora el compromís del govern d’executar la Costa Brava Sud i critica altres formacions, com ara la CUP, que van “fer campanya” perquè no els votessin. El portaveu republicà diu que sempre han estat a favor de l’autopista, tot i que a l’abril havia defensat que es fes una consulta. A Blanes, en canvi, l’Ajuntament va promoure que es fes un referèndum sobre el ramal. Entre els dos pobles, van votar 3.660 persones, i un 76,31% es van oposar a la C-32.

“Desmanegar” Lloret

Després de la demanda de la plataforma Aturem la C-32, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre l’inici de les obres, presentades el març del 2015 a Lloret (amb Santi Vila de conseller). Ara la Generalitat ha refet el projecte i confia que el TSJC no aturi l’obra. El nou conseller de Territori i Sostenibilitat la considera “irrenunciable”. L’exalcalde Joan Domènech hi aporta una reflexió. “Soc del parer que s’hauria de filar molt prim i s’hauria de fer la mínima intervenció en zona boscosa, però no deixa de ser un contrasentit que una població amb la magnitud de Lloret tingui problemes d’accés a l’estiu [...]. Amb tantes coses que s’han fet malbé, no crec que vingui d’aquest tram per acabar de desmanegar Lloret. En tot cas, s’hauria d’anar amb molta cura”, diu Domènech, president de la Fundació Prudenci Bertrana i exdirector territorial de Cultura.

En turisme, l’Ajuntament ha vist com el pla de reconversió, que es va començar en el mandat anterior –recorda Orobitg–, agafa embranzida. Del 2017 al 2020, la Generalitat i l’Ajuntament hi aporten 1.550.000 euros i la Diputació, 600.000 euros. Per acord de govern del 2015, la Generalitat troba prioritària la modernització de Lloret. El primer any, els empresaris han invertit més de vint milions a millorar les instal·lacions. Orobitg valora l’arribada de la fibra òptica i avança que abans de final d’any començaran l’ampliació de la zona esportiva i la intervenció a la cèntrica plaça Pere Torrent, d’on es trauran les grades.

El turisme és el sector que genera més activitat econòmica i més llocs de treball. Però té danys col·laterals. Ho explica Lali Corralero, treballadora de la neteja d’un hotel i fundadora del moviment Las Kellys (las que limpian). “La gent jove de Lloret no es vol dedicar a l’hostaleria perquè ha vist a què s’han dedicat els seus pares i les seves mares. Perquè quan tenien vacances [escolars], les mares treballaven. Han vist aquesta falta de vida familiar. Durant l’estiu i el Nadal, no sé què és estar a casa amb el meu fill o anar al poble amb la família. Treballar en el sector de serveis és no tenir vida familiar. Per això no ho volen fer.”

El síndic del ciutadà, Joaquim Teixidor, ha criticat la gestió de l’equip de govern i ha denunciat el servei del centre sociosanitari, els efectes negatius dels habitatges d’ús turístic (HUT) i el fet que hi hagi terrasses de dia a l’avinguda Just Marlès fins al 15 d’octubre. El consistori ha aprovat una ordenança per als HUT i treballa perquè s’apliqui el pla especial, que fixa que n’hi hagi un màxim del 10% en relació amb el nombre d’habitatges.

“Ordenances per a tot”

L’equip de govern regularà l’ús dels patinets elèctrics i vehicles similars amb una ordenança pròpia. “L’administració el que ha de fer és fer complir les ordenances que hi ha. Tenim ordenances per a tot, i s’han de fer complir. I si aquesta minoria va quedant cada cop més encerclada i més sola, o es reconvertirà o desapareixerà. Crec que hi podríem arribar. Uns quants vindran i faran el que els surti dels pebrots durant tres mesos. Però si l’Ajuntament hi posa els mitjans que hi ha de posar, inspectors i sancions, es pot aconseguir”, afirma Teixidor.

Les frases

Ho vam dir des del primer moment: ha estat un mandat de gestió. Hi havia un ambient polític bastant tens i hem estat capaços d’assossegar-lo
[Sobre la C-32] Som l’única de les grans destinacions turístiques de sol i platja de l’Estat que no té accés directe a cap via ràpida
Tot i que em consta que s’hi està treballant molt, s’ha de buscar un turisme més familiar i de més qualitat. Potser haurem de sacrificar una mica la quantitat
La massificació fa que a Lloret passin més coses que no passaven abans i que no passen en altres llocs que no tenen turisme [...]. No transcendeix el Lloret que fa l’esforç de fer coses per al poble o d’un cert nivell
Lloret és una ciutat preciosa, però l’han deteriorat moltíssim perquè han sobreexplotat el turista i els treballadors. Cada any sortim [als mitjans] per coses dolentes

Jaume Dulsat

ALCALDE DE LLORET DE MAR (CiU)

Joaquim Teixidor

SÍNDIC DEL CIUTADÀ DE LLORET DE MAR

Joan Domènech

EXALCALDE DE LLORET (1979-1983)

Lali Corralero

TREBALLADORA D’UN HOTEL I PORTAVEU DE LAS KELLYS DE LLORET



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més mossos per a anticorrupció

BARCELONA

La llei d’habitatge envaeix les comunitats, diu el CGPJ

madrid

Malestar per l’exclusió de tres comarques a la consulta pels Jocs

Barcelona

El Parlament porta al ple la retenció de l’escó de Juvillà

Barcelona

El PP imita Cs portant tensió als carrers i la política al jutjat

barcelona

La ministra de Justícia avisa que cal complir amb el 25%

barcelona
FRANCESC SERRA
PROFESSOR DE RELACIONS INTERNACIONALS DE LA U.A.B

“A ningú li interessa un conflicte bèl·lic a Ucraïna”

BARCELONA

El síndic de greuges crida a limitar les descàrregues amb pistola elèctrica

Barcelona

L’OTAN reforça la rereguarda d’Ucraïna per l’amenaça russa

Brussel·les