Política

Identificats en 70 hores

Un total de 191 metges forenses de Catalunya van treballar per identificar les setze víctimes mortals dels atemptats, en tres dies

Més simulacres, més formació en atenció posttraumàtica i evitar rumors a les xarxes, els deures

Els forenses també van deixar les vacances abans d’hora per ajudar els afectats dels atemptats gihadistes de fa un any. La directora de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), Aina Estarellas, recorda que aquell 17 d’agost passejava pels carrers engalanats de les festes de Gràcia quan van informar-la del tràgic succés. “Va haver-hi una gran implicació i voluntarietat dels companys de l’institut”, assegura Estarellas, que com a cap d’aquesta institució va tenir clar que per ser més eficaç calia fixar torns de treball, vuit hores i descans. “En 70 hores van estar totes les víctimes mortals identificades”, destaca la directora, que afegeix: “Hem de donar una resposta ràpida i segura científicament perquè sabem que les persones no poden començar el dol fins que no tenen la certesa que és el seu familiar.” Diu que l’institut “té capacitat de resposta per identificar 200 cadàvers” en aquests extrems.

Pel 17-A, es van mobilitzar 191 metges forenses a Catalunya (a l’IMLCFC n’hi treballen prop de 300). D’aquests, 71 forenses eren a la demarcació de Barcelona.

En casos de successos amb víctimes múltiples, com els atemptats de Barcelona i Cambrils, s’aplica un protocol nacional d’actuació medicoforense, i en l’anomenada oficina ante mortem, forenses, psicòlegs i cossos policials i d’emergències centralitzen la tasca d’atendre les famílies i recollir les proves biològiques per identificar els cadàvers. Lídia Serratusell, cap de l’àrea de Reparació i Atenció a la Víctima del Delicte, del Departament de Justícia, explica que aquesta unitat d’atenció es va coordinar a les instal·lacions de la Ciutat de la Justícia, a tocar de l’edifici dels forenses. La norma també exigeix que s’ha de crear un centre d’integració de dades per recollir les mostres dels familiars per identificar els morts. Un cop la víctima era identificada, se n’informava el jutge de guàrdia, que és qui autoritzava a comunicar-ho als familiars. Alguns familiars es van mostrar desconcertats que se’ls demanessin mostres si ja sabien qui era el seu difunt.

Serratusell, psicòloga de professió, recorda que van ser quatre dies molt intensos en l’acompanyament de les famílies. “Recordo que venia la família d’Austràlia del nen mort i en veure la sala plena de joguines, vam córrer per treure-les.” Arran dels atemptats, els departaments de Justícia, Interior i Salut han ultimat un document de bones pràctiques per coordinar-se millor en aquests successos. Un d’aquests, i que ja ha estat fet per 75 professionals, és més formació en situacions posttraumàtiques, i dotar un punt de coordinació de primers auxilis amb psicòlegs. En el 17-A, la sort és que les instal·lacions judicials eren buides en ser agost. Evitar falsos rumors a les xarxes socials (com el cas del nen que es deia que estava perdut), i realitzar més simulacres en són algunes prioritats. Estarellas, per la seva part, exposa, que la plantilla de forenses està preparada i fa força simulacres. Una novetat és que tot el personal de l’institut va fer dues sessions d’ajuda psicològica, ofertes pel centre d’emergències socials de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Ajuntament de Barcelona aprova canviar el nom de l’avinguda Príncep d’Astúries

Barcelona

Un policia espanyol increpa el ministre Ábalos a Mèrida

Mèrida/Madrid

Unes 200 persones protesten a Brussel·les contra el judici de l’1-O

Barcelona

Sant Sebastià surt al carrer contra el “judici a la democràcia”

Sant Sebastià

Els CDR tallen l’N-230 a Alfarràs en protesta pel judici a l’1-O

Barcelona

Torra: “Espanya no pot governar contra Catalunya”

Sabadell
NÚRIA MARÍN
ALCALDESSA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

“No hi ha cap altra opció que el diàleg, parlar no és cap delicte”

barcelona

Torra insta la comunitat internacional a recollir el clam

barcelona

Una vicepresidenta de l’eurocambra critica el vet

BARCELONA