Política

Via lliure per a Kavanaugh

El jutge de Donald Trump acusat d’abusos sexuals supera els obstacles i serà confirmat com a membre del Suprem

El conservadorisme es consolida a l’alt tribunal, un triomf per al president quan falta un mes per a les eleccions

El periple de Brett Kavanaugh per convertir-se en nou jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units arriba a la fi. Ha estat una batalla complexa, dura, a estones roïna, sacsejada per les acusacions d’abús sexual d’almenys tres dones contra el candidat del president Trump, que ha demostrat com de dividit està el Congrés i el país en general.

Ahir, el mateix dia que es commemorava el primer aniversari de l’eclosió del moviment #MeToo, el Senat aprovava per la mínima dur el nomenament al ple de la cambra.

Totes les mirades estaven posades sobre quatre senadors –tres republicans i un demòcrata–, que tenien la clau del futur de Kavanaugh i, de passada, el poder de decidir si el Suprem mantindrà una ideologia conservadora en les pròximes dècades.

Dos dels republicans, Susan Collins i Jeff Flake, es van mantenir lleials al partit i van donar suport al procés. Una senadora republicana, Lisa Murkowski, hi va votar en contra, i el senador demòcrata, Joe Manchin, a favor.

El d’ahir era un vot procedimental: avui, a última hora de la tarda, es farà el vot final per confirmar el nomenament. Els comptes juguen a favor dels republicans, que podran fer valer la pírrica majoria que tenen (51-49) per anotar-se un triomf que els ha fet suar de valent, però que podran presentar cofois davant la seva base, quan falten només 30 dies per a les eleccions legislatives.

És molt probable que l’equilibri de majories es mantingui i no hi hagi girs inesperats, però els EUA s’han abonat a la intriga i no donen res per tancat. La Casa Blanca, a mig matí, estava totalment convençuda que aconseguiria els vots necessaris.

Murkowski, representant d’Alaska, va confirmar que mantindrà la seva negativa. “Crec que és un bon home. Però potser no és el millor home per a la cort en aquests moments”, va dir. La senadora, que fa poc va confessar haver estat víctima d’abusos i assetjament sexual, es va reunir durant hores amb altres víctimes de l’estat d’Alaska, que té els índexs de violació més alts dels EUA.

Flake, per la seva banda, va dir que “si no passa res molt gros”, el seu vot seria afirmatiu. Collins, enmig de protestes del públic que ocupava els balcons del Senat, també va prometre el seu “sí”. Kavanaugh s’assegurava el triomf, sense necessitat de saber què faria Manchin.

País dividit

Per tant, Kavanaugh només necessitava que un dels altres dos indecisos li donés suport per assegurar-se el triomf; les possibilitats d’aconseguir-ho eren molt altes, i la Casa Blanca es mostrava convençuda que tenien el suport necessari. Quan avui es faci el recompte final, es tancarà un episodi històric que ha reobert ferides i que ha dividit el país. En uns Estats Units tan polaritzats com els actuals, on el bipartidisme i el consens són una entelèquia només imaginada pels utòpics que viuen en el segle passat, el procés de col·locar el polèmic Kavanaugh al tribunal més important del país de manera vitalícia ja se sabia que no seria fàcil.

La posició dubitativa del jutge sobre la legalitat de l’avortament –entre altres coses– va radicalitzar els demòcrates, i la seva confirmació seria la prova que el Suprem s’ha convertit en un òrgan partidista en comptes de ser la institució neutral que ha de regir el país. L’aparició de les acusacions d’abús sexual va complicar encara més el procés i el va dur a un episodi traumàtic amb el testimoni emocional d’una de les presumptes víctimes, Christine Blasey Ford, i la resposta irada i agressiva del mateix Kavanaugh, que va fer que els dubtes sobre ell ja no fossin sobre la seva carrera judicial, sinó sobre el seu tarannà personal.

“Soc un jutge independent i imparcial. I sí, vaig estar emocional dijous [de la setmana passada, dia del testimoni]. Espero que tothom entengui que hi era com a fill, com a marit i com a pare”, va dir Kavanaugh en una inusual columna d’opinió publicada al Wall Street Journal, en què demanava perdó per com ho va declarar, però no pel que va declarar.

Angoixa i tensions

La compareixença va generar més controvèrsia, amb veus que asseguraven que el jutge havia mentit sota jurament sobre els seus hàbits alcohòlics, i que posaven en dubte que no hagués intentat violar Ford. D’aquí va sorgir la investigació exprés de l’FBI (només cinc dies), que, segons els republicans, exonerava el jutge de tots els mals i que els demòcrates van considerar incompleta. Les últimes hores de la batalla al Suprem han estat angoixants i plenes de tensió. L’ambient que s’ha viscut als carrers n’és un exemple clar, amb manifestants vinguts de tot arreu perseguint senadors –especialment els més propensos a canviar de parer– per passadissos i ascensors. Més de 300 persones han estat detingudes des de dijous, entre elles la còmica Amy Schumer, neboda del líder demòcrata Chuck Schumer, i l’actriu i model Emily Ratajkowski.

LES XIFRES

9
jutges
integren el Tribunal Suprem dels EUA, que té l’última paraula en qüestions com ara l’avortament.
302
activistes,
com a mínim, han estat detinguts durant els dos últims dies de protestes contra el jutge Kavanaugh.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tsunami insta el Barça a que el lema ‘Spain sit and talk’ aparegui a les grades i el camp durant el derbi

barcelona

ERC obre la porta del grup Verds/ALE a Puigdemont

Brussel·les

Felip VI dirimeix si proposa Sánchez sense l’aval d’ERC

madrid

Trump, acusat de delictes greus

Washington

Habitatge i infància centren els drets humans a millorar

barcelona

Comença a la Haia la vista oral pel genocidi dels rohingyes

LA HAIA

“Avenços” sense concreció per una mesa de diàleg

Barcelona

Alberto Fernández jura com a president de l’Argentina

Buenos Aires

JxCat retira una moció per no entorpir el diàleg

barcelona