Política

El ple dona llum verd a la tramitació de la llei de memòria democràtica

La retirada de les esmenes de JxCat i ERC permet que el text continuï el tràmit parlamentari

La iniciativa aborda aspectes de memòria històrica, fosses i de reparació jurídica de les víctimes

El Parlament ha aprovat aquest dimecres iniciar el tràmit de la proposició de llei del grup PSC-Units per la memòria democràtica de Catalunya que pretén retirar la simbologia i evitar l’exaltació pública del franquisme. La retirada de les esmenes de JxCat i ERC permet tirar endavant l’elaboració de la llei.

La iniciativa parlamentària busca regular les polítiques públiques de recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica a Catalunya en el període entre la Segona República fins a l’entrada en vigor de l’Estatut de 1979. També aborda les polítiques de reconeixement i reparació de les víctimes i de garanties de no repetició. La preposició vol ser una regulació “completa” i “integral” de l’àmbit de la memòria democràtica i integra i deroga les lleis ja existents.

Entre altres aspectes, estableix un cens general de víctimes que incorpora el ja creat cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil, la regulació del procediment de localització i trasllat de restes, el dret a la justícia de les víctimes i la prohibició d’elements o actes públics contraris a aquesta memòria democràtica.

En aquest sentit, s’estableix que les administracions “previnguin i evitin” actes en públic que “comportin, descrèdit, menyspreu, o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura”. La normativa inclou un règim sancionador amb multes de 200 a 150.000 euros i retirades de subvencions.

La proposició declara el 31 de maig dia de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.

D’altra banda, també crea una comissió de la veritat i fixa un termini de sis mesos per retirar els símbols contraris a la memòria democràtica i revisar i invalidar totes les distincions de persones vinculades a la defensa del règim franquista.

La llei preveu senyalitzar i dignificar els llocs d’internament o detenció, així com els d’enterrament, per recuperar-los com a llocs de memòria. També oferir recursos i mitjans d’assistència i accés a la justícia a les víctimes que preveu la llei. Per això, determina que la Generalitat mantingui i actualitzi un banc de dades d’ADN de persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura i, si s’escau, fer-ho en conveni amb una o diverses institucions científiques de rang universitari.

Retirada d’esmenes

El diputat socialista Ferran Pedret ha constatat que en un moment de “creixement” d’ideologies d’extrema dreta arreu d’Europa “val la pena fer un esforç de memòria del que va significar segons quins poders o idees”. És per això que ha agraït a JxCat i ERC la retirada de les esmenes.

El diputat de Cs Matías Alonso ha lloat la llei de Memòria Històrica espanyola –vigent des del 2007– i ha instat el PSC a modificar-la si no creu que sigui prou per garantir la memòria democràtica, en comptes de proposar-ne una altra.

Joan Josep Nuet (CatECP) ha aplaudit la proposta i s’ha mostrat confiat en trobar “consens” en el debat de la llei. I és que al seu parer, “ens farà millor com a país i com a societat”.

El diputat d’ERC Antoni Castellà ha instat la ciutadania a mantenir viva la memòria i el de JxCat Francesc Ten ha subratllat que cal ser “valents” i parlar a la llei de “feixisme” per afrontar els enaltiments que se’n fan.

Vidal Aragonès, de la CUP-CC, ha criticat que el PP hagi presentat una esmena a la llei de Memòria Històrica espanyola per demanar que es prohibeixin associacions que glorifiquin el comunisme. Aragonès ha reivindicat els comunistes que als “obscurs anys del franquisme ho van donar tot” per conquerir els drets socials i nacionals del poble.

El diputat del PP Xavier García Albiol ha criticat la proposició perquè, segons ell, no pretén dignificar la història, sinó dotar la Generalitat d’eines per a reescriure-la.

És per això que el president del govern, Quim Torra, ha demanat torn de paraula –tal com li permet el reglament del Parlament– per replicar que no permetrà que es facin acusacions de manipulació de la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els eurodiputats ja han votat el suplicatori de Llarena per aixecar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí

Brussel·les

Unides Podem votarà en contra de retirar la immunitat a Puigdemont

Brussel·les

Puigdemont diu que la votació del suplicatori és sobre “la idea de democràcia” de la Unió Europea

brussel·les

Campo es reuneix amb el ministre de justícia belga per “reforçar la cooperació jurídica” amb una Magistrada d’Enllaç

Madrid

Meritxell Serret deixa el càrrec de delegada del Govern davant la Unió Europea

Brussel·les

El tribunal de la ‘caixa B’ del PP rebutja un acarament entre Bárcenas i Rajoy

Madrid

El TC avala la prohibició de les manifestacions del 8-M a Madrid

Madrid

Torna el judici de la ‘caixa B’ del PP amb la declaració de Luis Bárcenas

Madrid

Irene Montero afirma que les “tensions” en el si de la coalició es produeixen quan el PSOE “no vol complir l’acord”

Barcelona