Política

A la recerca de l’anti-Trump

Figures demòcrates comencen a formalitzar la intenció de presentar-se a les presidencials del 2020

S’espera que el grup de candidats sigui el més divers de la història, amb protagonisme femení

Els calendaris polítics dels EUA només tenen, ara per ara, una data marcada en vermell: el 3 de novembre del 2020, quan se celebraran les pròximes eleccions presidencials. Falta encara un any i nou mesos, però les espases ja estan alçades i el país ja sent el rum-rum que les anuncia.

Donald Trump, el mateix dia que prenia possessió d’un càrrec de president que ningú no esperava que aconseguís, anunciava que buscaria la reelecció, presentant els documents necessaris. Amb un bàndol ja definit, totes les mirades es concentren, ara, sobre el Partit Demòcrata.

Els demòcrates afronten un període en què, després de la travessia del desert, s’han de definir i saber qui són, com han d’encarar el futur i què volen ser quan siguin grans. Els pesa molt no tenir cap líder clar ni cap estratègia uniforme entre totes les faccions, fet que obre la porta a un període preelectoral fascinant i extremadament contenciós.

Encara falten més de 21 mesos per a les eleccions, però ja hi ha figures demòcrates que han presentat candidatura a les presidencials, augurant una veritable marató fins a la confirmació de qui serà el rival de Trump.

Des de fa setmanes, es multipliquen els viatges a estats clau en les eleccions, com ara Iowa i Nou Hampshire (els primers que celebren primàries), i la publicació de llibres de figures polítiques en què exposen la seva visió del país i fan un repàs autobiogràfic omple prestatges de totes les llibreries.

La llista de futuribles és enorme. En les travesses, la forquilla de possibles candidats demòcrates va des de la desena fins al gairebé mig centenar.

De moment, l’anunci més important ha estat el de Julián Castro, un jove de San Antonio (Texas) amb credencials solvents: va ser secretari d’Habitatge de Barack Obama i alcalde de la ciutat on va néixer. Castro serà, probablement, la figura d’origen llatinoamericà (és net d’una immigrant mexicana) a presentar-se a les eleccions i ho fa amb un programa progressista i d’aposta per la diversitat que tant ofèn el president Trump.

Competició oberta

No és anecdòtic que Castro sigui d’una de les minories més puixants als EUA. Ni que la llista de possibles aspirants sigui la més diversa que es recorda, amb un grup d’una importància rellevant: les dones.

Si el 2017 es recordarà per la milionària Marxa de les Dones i el 2018, per la xifra rècord de dones que van arribar al Congrés (hi ha 131 legisladores), la cursa cap al 2020 estarà marcada per les aspirants a la Casa Blanca que volen trencar el sostre de vidre que no va poder acabar d’esquerdar l’exsecretària d’Estat Hillary Clinton.

Als noms de les senadores Elizabeth Warren i Kirsten Gillibrand, les dues amb intencions més concretes, s’hi afegeixen els de Kamala Harris i Amy Klobuchar: un pòquer de dones de reconeguda carrera política i perfil gens monolític (Harris és afroamericana; Warren, de l’ala més progressista; Gillibrand, una icona feminista, i Klobuchar, de l’interior obrer del país).

Tanmateix, el que tothom està esperant és la decisió de Joe Biden, exvicepresident i líder indiscutible de les enquestes.

El que sí que és segur és que la cursa cap al 2020 serà notòriament oberta, a diferència de la del 2016, en què tots els camins apuntaven a Clinton, fins i tot abans que l’exsecretària d’Estat oficialitzés la intenció de ser candidata presidencial.

Deixant de banda els noms, caldrà veure com ataquen un Trump omnipresent en tot el que passa al país. Després de l’èxit en les eleccions de mig mandat del novembre, és probable que el partit continuï escorant-se a l’esquerra, ferm en la defensa d’un sistema de salut més universal, reforçant la lluita contra el canvi climàtic i la pobresa i apostant per la integració. A això, cal afegir-hi l’aproximació definitiva a l’electorat femení, que es preveu cabdal perquè els demòcrates tinguin possibilitats de victòria.

El pla és presentar-se com el partit de les grans idees, als antípodes de la visió tancada i obsessiva dels republicans i Trump, que només té entre cella i cella la seguretat, la pressió i persecució dels immigrants i la construcció del mur amb Mèxic.

LES XIFRES

21
mesos i mig
falten per a les pròximes eleccions presidencials dels EUA, el dia 3 de novembre del 2020.
4
senadors
tenen intenció de presentar-se a les primàries per a la nominació demòcrata a la Casa Blanca.

Rebuig al pla contra el ‘shutdown’

Víctor Sancho

En el Partit Republicà no hi ha indicis de moviment preelectoral. Trump ha engolit el partit i l’ha fet seu. Pocs alcen la veu per rebatre’l i els qui ho intenten són silenciats. Ara per ara, la idea que aparegui un rival en primàries de la facció més moderada és una quimera, tot i que de noms no en falten, com ara els de l’exgovernador d’Ohio i excandidat presidencial John Kasich i l’exsenador per Arizona Jeff Flake. Les últimes accions del president –renovant el discurs dur i la tossuderia per complir el programa en qüestió migratòria i de seguretat– el situen, sense cap discussió, en mode electoral. Ahir mateix va proposar un pla per posar fi al tancament parcial de l’administració (shutdown): allargar a tres anys la protecció als dreamers –indocumentats arribats als EUA de nens– i a determinats immigrants més, a canvi d’obtenir del Congrés els prop de 5.000 milions d’euros per construir el mur amb Mèxic. Els demòcrates, però, van rebutjar la proposta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El judici al TSJC contra Torra per desobeir la JEC amb els llaços grocs queda vist per a sentència

barcelona

El fiscal superior creu que el president de la Generalitat va fer “befa” en substituir el llaç groc per un de blanc

barcelona

Deportat al Marroc el noi de 22 anys detingut a Lleida durant els aldarulls després de la sentència de l’1-O

Lleida

Mossos que eren a col·legis gironins l’1-O asseguren que Guàrdia Civil i Policia Nacional van carregar només d’arribar

Girona

El PSOE consultarà l’acord amb Podem a la militància el 23 de novembre

Madrid

ERC manté el ‘no’ a Sánchez si no s’avé a una mesa de negociació amb calendari i garanties per complir els acords

Barcelona

L’excomissari en cap dels Mossos diu que no era difícil complir l’ordre de la JEC de retirar llaços grocs

Barcelona

El govern espanyol va vetar una visita del Parlament a Escòcia abans del 28-A

Brussel·les

El TC anul·la un acord de la Mesa del Parlament del 2018 que acceptava esmenes de la CUP per “restablir” la república

Madrid