Política

May s’hi juga la unitat del país

El Partit Laborista ha demanat la celebració d’un segon referèndum europeu sobre el ‘Brexit’

Els escocesos i els irlandesos amenacen de convocar consultes per deixar el Regne Unit

Si Theresa May no aconsegueix que la Unió Europea (UE) faci les concessions necessàries a la frontera irlandesa perquè els rebels antieuropeus del seu partit i els seus socis nord-irlandesos del Partit Democràtic Unionista (DUP) votin a favor del seu acord de sortida de la UE dimarts que ve, les conseqüències podrien ser del tot imprevisibles i podrien portar, en el pitjor dels casos, a la desintegració del Regne Unit.

L’aposta de la primera ministra, dilluns, va ser perseverar en el seu pla, treballar braç a braç amb unionistes i euroescèptics per esgotar el diàleg amb Brussel·les. I va mantenir la sortida desordenada de la UE com a única alternativa. Això tindria conseqüències nefastes per a l’economia del país, segons s’ha alertat des de tots els sectors, però permetria que el seu partit sobrevisqués. Hi ha el risc que el Partit Conservador es trenqui si May fa més concessions als europeistes, que són un grup dins del seu partit i la resta de partits britànics, excepte una facció laborista.

El no-deal Brexit provocaria, a més, una sèrie de referèndums que podrien desembocar en la revocació del Brexit o, fins i tot, en la pèrdua d’Escòcia i d’Irlanda del Nord. Ahir el Partit Laborista va anunciar que havia demanat, a través d’una esmena, que el Parlament votés dimarts el seu pla del Brexit –continuar a la unió duanera i al mercat únic– o la possibilitat de celebrar un segon referèndum per evitar el Brexit sense acord. “Ha arribat el moment de situar el pla alternatiu laborista al centre del debat, inclosa l’opció de la votació [del segon referèndum europeu]”, va afirmar Jeremy Corbyn, líder laborista.

També ahir, Michelle O’Neill, la vicepresidenta dels republicans proirlandesos del Sinn Féin, va afirmar que un Brexit sense acord provocaria un referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda. “El Brexit desafia tots els supòsits previs sobre l’statu quo econòmic, polític i constitucional entre el nord i el sud d’Irlanda i ha exposat la naturalesa antidemocràtica i el fracàs de la partició d’Irlanda, que ha creat un futur artificial que ha estat i continuarà sent contestat”, va denunciar O’Neill. “En cas de Brexit sense acord, [el govern central] estaria obligat a fer un referèndum de reunificació [d’Irlanda] per decidir el nostre futur constitucional”, va afegir.

Els acords de pau del 1998 permeten convocar una consulta a la regió britànica sempre que es tinguin evidències que hi ha una majoria que ho vol. I va continuar: “La UE ja ha dit que, en cas de reunificació, tot Irlanda ingressaria automàticament al club europeu.”

També hi ha els nacionalistes escocesos, que afirmen que de cap manera acceptaran un trencament amb la Unió Europea, i la seva líder, Nicola Sturgeon, ja ha dit que “en les properes setmanes” anunciarà el segon referèndum d’independència. Ahir el ministre del Brexit escocès, Mike Russell, va viatjar a Brussel·les per demanar que permetessin a Escòcia quedar-se a la Unió Europea.

“El Brexit té més a veure amb la relació del Regne Unit amb si mateix que no pas amb la UE”, sosté Fintan O’Toole, escriptor irlandès, en una columna al diari The Guardian. “És la projecció cap a l’exterior d’una confusió interna. Un sistema polític arcaic que segueix en peu tot i que els fonaments del seu sentit col·lectiu s’ensorren. El Brexit ha forçat el vell sistema a mostrar la seva mort en públic. L’espectacle és lleig, però almenys demostra que un estat de quatre nacions no es pot governar sense canvis radicals socials i constitucionals”, diu.

O’Toole argumenta que les “profundes incerteses” sobre la unió van començar amb els acords de pau a Irlanda del Nord del 1998 i el restabliment del Parlament escocès un any després, i el consegüent auge del nacionalisme anglès i l’increment de les desigualtats econòmiques i socials dins d’Anglaterra. “Els líders europeus han expressat contínuament la seva exasperació perquè els britànics no han estat negociant amb ells, sinó entre ells mateixos”, assegura O’Toole. I conclou: “És hora que [el Regne Unit] reconegui que el problema no el té amb la Unió Europea, sinó amb si mateix.”

LES FRASES

Ha arribat l’hora de situar el pla alternatiu laborista al centre del debat, amb l’opció del segon referèndum
Jeremy Corbyn
Líder laborista
En cas de ‘Brexit’ sense acord, el govern estaria obligat a fer un referèndum de reunificació [d’Irlanda]
Michelle O’Neill
vicepresidenta del Sinn Féin

Alemanya demana una nova votació

La ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, es va mostrar ahir decebuda per la nova estratègia plantejada per la primera ministra britànica per trencar l’actual bloqueig del Brexit, l’anomenat “pla B” de Theresa May, que consisteix a arrencar noves concessions a la Unió Europea per a la frontera irlandesa. I va suggerir que el Regne Unit hauria de celebrar un nou referèndum del Brexit. “Estic decebuda, aquest no és el camí a seguir”, va confessar Barley, que té la doble nacionalitat alemanya i britànica. La ministra va dir que l’esborrany de l’acord no canviaria i que l’única cosa que podrien donar a May és més temps per poder convocar una nova consulta. “On és el pla B?”, va piular el ministre alemany d’Afers Estrangers, Michael Roth. Un portaveu del govern de Berlín, però, va dir que continuaven apostant per una sortida ordenada i que esperava que la primera ministra acordés al més aviat possible propostes que tinguin el suport del conjunt del Parlament britànic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ORIOL JUNQUERAS
CAP DE LLISTA D’ERC A LES ELECCIONS GENERALS DEL 28-A

“El 28-A és un altre plebiscit, repressió o democràcia”

barcelona

El debat confronta el bloc del diàleg i el de la crispació

barcelona

ERC busca el ‘sorpasso’ en l’hegemonia municipalista

barcelona
L'altra cara del judici
LES DECLARACIONS

Crònica d’una empresa en situació crítica

la crònica

El groc va ser el menys important

Dídac Nadal
Candidat de Junts per Tarragona a l'alcaldia

“Una llista unitària sense ERC i la CUP perdia el sentit”

Tarragona

Empat tècnic de llistes entre ERC i JxCat a les municipals

girona

Escòcia planteja tornar a votar

Londres

JxCAT apel·la al suport dels votants de l’1-O

Banyoles